SIGNES IDENTIFICATIUS DELS CRISTIANS

Creu cristiana

La creu cristiana és el símbol més important del cristianisme. En la forma més bàsica consisteix bàsicament en dues línies perpendiculars que s'intersecten. Aquest símbol és utilitzat en el cristianisme com una clara referència a la creu on va morir Jesucrist.

Aquest símbol no va ser utilitzat entre els primers cristians a causa de la seva referència directa als mètodes d'execució utilitzats en aquella època. En canvi, era més habitual utilitzar símbols com el ichthys. Va ser a partir dels segles II i III que es va començar a associar clarament la creu amb el cristianisme. 

El peix

La paraula ichtus, en grec és també un acrònim de “Jesucrist, Fill de Déu, Salvador”. l símbol del peix o ichtus en grec és el primer símbol que van fer servir els cristians.

El peix és un element molt recurrent a la Bíblia, ja que apareix en nombroses ocasions a l'Antic i Nou Testament, íntimament relacionat amb miracles de Jesús; com la pesca miraculosa o la multiplicació de pans i peixos.

Un altre esdeveniment relacionat amb el peix als evangelis és quan es promulga la paràbola dels pescadors d'homes als evangelis de Joan i Mateu.

Aquest símbol va ser un secret creat per les primeres comunitats cristianes, ja que no podien professar obertament la fe. Avui dia és utilitzat per molts cristians públicament per mostrar al món aquesta alegria de ser cristià i de formar part d'aquesta meravellosa comunitat.

El colom 

El colom, a banda de ser el símbol de la pau mundial, apareix innombrables ocasions a l'evangeli, normalment representant l'Esperit Sant.

La primera aparició que trobem és quan Noè envia una a trobar terra ferma després del diluvi universal, i torna amb una branca d'olivera al bec, essent un símbol d'esperança i de llum en temps difícils.

També apareix al bateig de Jesús posant-se sobre ell i simbolitzant l'Esperit Sant. Avui dia, en els bateigs cristians s'acompanya el batejat amb un sirià, confirmant aquesta relació entre el colom i la llum de què parlàvem.

La corona d'espines

Aquest símbol cristià té 2 significats:

- La passió de Crist.

- Els pecats i sentiments negatius com el dolor, el patiment, etc. a través de les espines.

Segons els evangelis, els soldats romans la van col·locar a Jesús durant la seva passió. Tenia una doble funció: humiliar Jesús (coronant-lo com a rei dels jueus, en to de burla) i provocar-li mal i dolor. 

El pa i el vi

Representa Jesucrist lliurant-se a nosaltres. També és símbol de reunió i amor entre cristians.

El nostre Senyor va utilitzar aquests aliments a l'Últim Sopar, on els va donar el significat de ser el seu cos i sang. Des de llavors el cristianisme celebra les seves cerimònies al voltant d'aquest gest, repartint-se pa i vi a les eucaristies després d'escoltar la paraula de Déu.

Una de les parts de la missa és la litúrgia eucarística, durant la qual es diu la pregària eucarística. El sacerdot commemora la institució de l'eucaristia per Jesús a l'Últim Sopar, i procedeix a consagrar l'hòstia i, posteriorment, el vi, moment que comença amb l'epiclesi i acaba amb les paraules del Senyor facin això en commemoració meva. Els catòlics creuen en la transsubstanciació, dogma que afirma que, durant la consagració, l'hòstia es fa la carn de Crist i el vi, la Sang de Crist

Els catòlics creuen que Jesucrist es troba veritablement present en el pa i el vi, en cos, sang, ànima i divinitat, creença coneguda com a Presència Reial i definida així pel Concili de Trento. En el text, Jesús diu: "La meva carn és veritable menjar, i la meva sang és veritable beguda". 

Quan vaig fer la comunió la vaig haver de menjar. 

La Flor de Lliri

Aquest símbol representa la Santíssima Trinitat (el Pare, el Fill i l'Esperit Sant). També és un símbol que s'associa a la Mare de Déu adoptada per l'Església Catòlica Romana.

L'Església catòlica utilitza la flor de lis com a símbol marià (de la Verge Maria) i és un dels atributs de sant Josep, al bastó del qual, segons diu una llegenda, haurien florit un o tres lliris (el brot de Josep).

El lliri de les valls és una planta aromàtica utilitzada en cerimònies religioses, celebracions mundials, perfums i als jardins. També conegut com el lliri de maig, significa "tornar a la felicitat", i més sovint simbolitza la castedat, la puresa, la felicitat, sort i humilitat

 PARÀBOLA DEL FILL PRÒDIG

RESUM: 

Un home té dos fills. Un dia el fill jove li demana la part de l'herència que li correspon, i ven tots els béns per tenir diners. Desapareix durant un temps i gasta tots els diners. Es mor de gana i decideix tornar amb el seu pare avergonyit del que ha fet. El seu pare no s'enfada, decideix celebra-ho perquè pensava que era mort. El germà gran no entén res, ja que ell porta tota la vida al costat del seu pare i mai  ha fet matar un cabrit per celebrar res del que ha fet ell, ni donar-li un perquè el comparteixi amb els seus amics. El pare li diu que tot el que és seu també és d'ell, però que s'ha de celebrar que el seu germà no era mort. 

REPRESENTACIÓ EN UN CONTE ACTUAL:

Hi havia una vegada una família on fa poc es va morir la mare. Es van quedar sols el pare i els seus dos fills. Tenien una paradeta on venien pa pel poble, i la mare estava quasi sempre allà. Llavors quan va morir van haver d'encarregar-se d'això. El pare com tenia un altre treball, els va dir que s'havien d'encarregar ells. El germà petit es va negar, i va dir el seu pare que li donés tot el que li pertanyia de l'herència, que no volia viure més allà.

Al cap d'una setmana, el germà petit va desaparèixer i el germà gran va haver de fer-se càrrec de la paradeta de la seva mare, perquè necessitaven aquell diner per poder menjar, ja que el treball del seu pare no era suficient. 

El germà jove va anar a un altre poble, on es va quedar en una caseta. Es va gastar tots els diners que tenia en dones, capricis, beguda,... Llavors com es va veure sol i sense diners i sense menjar, va decidir tornar i demanar-li perdó al seu pare. 

Quan va tornar i el seu pare li va veure, no li va renyar, sinó tot el contrari, es va alegrar de que el seu fill no estigués mort. El germà gran li va dir al seu pare que no entenia res, mai havien celebrat res per ell, sempre havia estat al costat del seu pare,  havia aconseguit que la paradeta de la seva mare anés a millor i tingués més vendes. I a sobre no entenia que després de desaparèixer i deixar-los sols després de la mort de la seva mare celebrés la seva tornada. El pare li va explicar que estava molt orgullós d'ell de tot el que havia fet, però que ara havien de celebrar que el seu germà no era mort. I que estaven els tres junts. 

Què ens ensenya?

El fill pròdig ens ensenya que Déu sempre ens espera amb els braços oberts. La paràbola del fill pròdig, o el fill perdut, és una de les paràboles més coneguda de Jesús. ... Aquesta història ens revela el gran amor que Déu té per nosaltres i com ell desitja que aquells que s'hi han apartat tornin a ell.

La meva opinió:

La meva opinió és la següent: Per a  mi aquesta paràbola ens ensenya que un pare sempre perdonarà tot allò que faci un fill. Que encara que ens equivoquem moltes vegades, sempre tindrem el seu perdó. La família és el  més important que tenim, i l'hem de valorar molt més, ja que sempre estaran al nostre costat fem el que fem i passi el que passi. 

Nosaltres també hem d'intentar tenir el perdó a les nostres vides, ja que les persones acostumem a equivocar-nos constantment. 

Déu ens vol ensenyar que hem de saber perdonar, i així nostres també serem perdonats. 

SIMBOLOGIA DELS NÚMEROS

NÚMERO 3 

= 3=30 anys=33 anys mort de Jesús= 3 anys després la seva resurrecció

3= DIVINITAT.

- Pare, representa la veu.

- Fil, representa a Jesús.

- Esperit Sant, representa el colom blanc. 

3= Tres temptacions del diable, representat en una serp:

    1.menjar

    2. diners, riquesa, poder.

    3. que salti des del temple.

És un dels números més importants perquè, Jesús va morir quan tenia 33 anys. El tercer dia: No en podem parlar tres sense parlar de com Jesús es va aixecar després de tres dies . A la cultura jueva, tres dies després de la mort van indicar que estaven realment morts. Per tant, Jesús realment va conquerir la mort en no aixecar-se fins al tercer dia.

Per altre banda, quan Jesús està al desert per la seva preparació per predicar, se li apareix una serp, que representa el diable. Aquesta serp li va mostrar 3 temptacions: menjar, diners, i mostrar la seva immortalitat. 

Tot envolta al número 3, que significa perfecció i totalitat. 

El número tres el trobem constantment en totes les formes de raonar l'ésser humà i és considerat nombre diví per excel·lència.

Els tres Reis Mags van oferir a Jesús tres presents: or, encens i mirra. estem envoltats diàriament per conceptes trins, com les nostres operacions mentals: idea, judici i raciocini. Les idees principals també són tres: universal, particular i singular.

Als instints primaris trobem un altre exemple: nutrició, reproducció i supervivència. Són tres els raciocinis: deductiu, intuïtiu i inductiu. Les grans virtuts que experimentem a les nostres vides, també són tres: fe, esperança i caritat.

Simbolitza el moviment continu i la perfecció de l'acabat, així com símbol de la Trinitat particularment quan un dels vèrtexs indica cap amunt com a direcció espiritual, per tant considerat per creients com un número celeste.

NÚMERO 6

Sis és el nombre d'homes, perquè l'home va ser creat el sisè dia de la creació. El sis està més enllà del 7, que és el número de perfecció. És el nombre d'homes en estat d'independència sense complir el propòsit etern de Déu. A Ezequiel, el bastó es fa servir com a unitat de mesura. Un bastó equival a tres metres.

Sis també és el número de treball. Marqueu la conclusió de la creació com a obra de Déu. Déu va treballar 6 dies i després va descansar el setè dia. Aquest setè dia va ser el primer dia de l'home, que va ser creat el sisè dia. Segons el propòsit de Déu, l'home ha d'entrar primer al repòs de Déu i després treballar o llaurar i... guardar.

El número 6 representa imperfecció. Moltes vegades, els números que s'esmenten a la Bíblia són simbòlics. El número 7 comunica la idea de plenitud o perfecció. I el número 6 —que antecedeix el 7— representa una cosa incompleta o imperfecta des de la perspectiva divina i sol estar vinculat als enemics de Déu.

A Ap 13:17 i Ap 15:2 es diu que el número 666 o 616 no és la marca de la bèstia, sinó el número del nom de la bèstia.

NÚMERO 7

El significat bíblic del número 7 té una simbologia marcada a la Bíblia. Significa allò que és o arribarà a ser perfecte i ple. Per exemple, Déu va dir als israelites que caminessin al voltant de Jericó durant 7 dies seguits, i un cop fet això li donessin 7 voltes. També podem veure-ho quan Pere pregunta a Jesús quantes vegades podia perdonar a algú, i la resposta de Jesús va ser: "fins a 7 vegades, i sinó 77 vegades", deixant clar que la idea era perdonar sempre.

El 7 ja era el número més místic quan els jueus van declarar que a Déu li va prendre sis dies fer el món i el setè, va descansar.

Altres pobles més antics també havien fet servir períodes de set dies en els seus calendaris, però mai repetits eternament.

El número 7 és l'expressió del sobrenatural, espiritual, invisible, intangible, celestial i etern.

NÚMERO 12

Els primers deixebles de Jesús van ser 12. Que representa la TOTALITAT (12·12000=144mil), les 12 tribus d'Israel i cada 1 representant de cada tribu, representaven les 12 regions, del poble jueu.

hi ha 12 mesos a l'any i també hi ha 12 signes diferents del zodíac.

A l'Antic Testament es diu que Jacob va tenir 12 fills i que estaven formant les 12 tribus d'Israel. Segons el Nou Testament, hi havia 12 apòstols de Jesucrist. Al principi Jesús tenia 12 deixebles i més tard es van convertir en els seus apòstols. Al Llibre d'Apocalipsi es diu que hi havia 12 portes al Regne de Déu i també hi havia 12 àngels que guardaven les portes.,

És interessant que cada porta té el nom d'una certa tribu d'Israel. També està escrit a la Bíblia que hi havia 12 pedres belles que serien usades com el fonament de la nova Jerusalem.

Un altre fet bíblic és que Elies va construir l'altar que es compon de 12 pedres.

Un altre fet esmentat a la Bíblia és que la Verge Maria va romandre 12 anys al temple. També està escrit a la Bíblia que Déu tenia 144 000 serfs, cosa que en realitat representa la multiplicació dels números 12 i 12 000 (12 x 12 000 da 144 000).,

En realitat, cadascuna de les tribus d'Israel tenia 12.000 servents de Déu i ja hem dit que hi havia 12 tribus d'Israel. Un fet bíblic interessant sobre el número 12 és que Jesús va pronunciar les primeres paraules quan tenia 12 anys. A aquesta edat Jesús va ser separat dels seus pares. També cal dir que la Bíblia conté 12 llibres d'història. Hi havia 12 administradors al Regne de Salomó. Al Llibre d'Apocalipsi (22: 2) es diu que l'arbre de la vida donarà 12 fruits, de manera que cada mes tindrà un fruit.

El número 666 s'usa com a símbol del diable, per la qual cosa podem dir que el número 12 és el número oposat al número 666, mentre que el 12 és un símbol de Déu. Un altre fet és que el 666 és el número de l'infern, mentre que el número 12 sempre representa el cel.

NÚMERO 40

Quaresma, significa 40 dies, un número que no va ser escollit a l'atzar per a aquest període de reflexió que s'obre amb dimecres de cendra i es prolonga fins a la Setmana Santa. Quaranta van ser els dies que va passar Jesús al desert abans d'iniciar la seva vida pública, però per què precisament 40?

«La referència bàsica a la Bíblia al número quaranta són els quaranta anys passats al desert pel poble d'Israel (no només per Moisès). També es parla dels quaranta dies que va estar Elies a la muntanya Horeb.

40 dies també representa la preparació d'una cosa important pels jueus. Un altre exemple són els 40 dies de l'embaràs. 

En les Sagrades Escriptures, hi ha una freqüent relació entre el número 40 i els períodes de preparació, espera i canvi:

- Déu va fer ploure 40 dies i 40 nits en temps de Noè (Gn 7,4);

- Moisès va passar 40 dies de dejuni a la Muntanya Sinaí, tot sol amb Déu (Ex 24,18);

- El poble d'Israel va passar 40 anys en èxode pel desert rumb a la Terra Promesa (Nm 14,33);

- Elias va passar 40 dies i 40 nits caminant fins a la Muntanya Horeb (1 R 19,8);

- Israel va viure 40 anys de pau sota els jutges (Ju 3,11);

- Van durar 40 anys els regnats de Saül (Ac 13,21), David (2S 5,4-5) i Salomó (1R 11,42), els tres primers reis d'Israel;

- Jonàs va profetitzar 40 dies de judici perquè Nínive se'n penedís (Jon 3,4);

- Jesús va ser portat per Maria i Josep al temple 40 dies després del seu naixement (Lc 2,22);

- Jesús va dejunar durant 40 dies al desert, on va ser temptat pel dimoni (Mt 4,1–2; Mc 1,12–13; Lc 4,1–2);

- Durant 40 dies, Jesús ressuscitat va ensenyar als deixebles abans de pujar al cel i enviar l'Esperit Sant (Ac 1,1-3).

 SETMANA DELS BARBUTS

Ens trobem a la Setmana dels Barbuts 2022, la que popularment es coneix com la més freda de tot l’hivern.

Antigament, a falta d’instruments científics que poguessin evidenciar-ho, s’acostumava a associar el fred intens amb els dies de sant Pau Ermità (15 de gener), sant Maur Abat (16 de gener) i sant Antoni Abat (17 de gener).

El nom prové de les barbes llargues, abundoses i espesses que tenen els sants d'aquests dies: sant Hilari, el dia 13; sant Pau ermità i sant Maur, el dia 15; i sant Antoni Abat, el dia 17. També se sol allargar la setmana fins a sant Fructuós, el dia 21, i sant Vicenç, el dia 22. Tot un reguitzell de sants barbuts que han donat peu a aquesta associació i relació entre el fred i les barbes.

Altres sants barbuts que se celebren aquests dies són sant Bonet i sant Efisi de Sardenya (15 de gener) i sant Canut (19 de gener) però no han assolit la importància popular dels anteriors. També cal considerar sant Sebastià (20 de gener) que se celebra en moltes poblacions i se'l cita en dites populars d'aquests dies sobre el tema del fred.

Tradicionalment aquesta època és considerada la més freda de l'any, creença confirmada a Catalunya per la meteorologia.

Fred els dies previs

La temperatura fa dies que marca valors totalment hivernals a Barcelona, sobretot en hores nocturnes, a causa de l’estancament de l’aire fred associat a les altes pressions.

Malgrat que els migdies podran ser agradables entre dilluns, 17, i dimarts, 18 de gener, tot indica que una altra injecció freda en altura s’encarregarà de fer baixar novament la temperatura a mitjans de setmana. Les nits es mantindran totalment hivernals, amb lleus glaçades a la llera del Besòs.

Els mapes a mitjà termini no anuncien pluja, però tampoc una recuperació clara de la temperatura. El fred intens té ganes de quedar-se uns dies més.

TRES TOMBS

Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis se celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals. Són un conjunt de celebracions arreu de Catalunya entorn el 17 de gener i que consisteixen en les cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes.

El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també Passades, Beneïdes i Passant. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, si no n'hi ha, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets és costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

Orígens

La cavalcada dels Tres Tombs de Barcelona es fa, almenys, des del 1826, al voltant del Portal de Sant Antoni Abat, un espai que amb els anys va donar pas al barri que avui anomenem de Sant Antoni.

Durant el primer segle la benedicció dels animals i els Tres Tombs es feien amb tota naturalitat, perquè cavalls i ases eren animals corrents en la vida quotidiana de la ciutat. Quan la presència d'aquests animals a Barcelona quedà arraconada, la celebració es va mantenir com a homenatge als animals de peu rodó, que en el curs de la història han estat motor econòmic i social.

 

 ELS REIS MAGS I LA SEVA HISTÒRIA

La meva hipòtesis diu que primerament apareix la figura dels reis com uns savis. Aquests savis quan es van assabentar del naixement de Jesús, van voler portar-li uns regals. Aquests regals resulta que van ser únicament 3: l'or, la mirra i l'encens. Cada regal tenia el seu significat: l'or, com a mostra de la reialesa, ja que era el rei dels jueus; l'encens significava la purificació, se li tractava com un Déu; i la mirra representava el que li esperava en la seva vida, era com una mena de perfum pels morts.

Llavors, poc després, al ser tres regals, la gent va pensar que únicament eren tres savis el que van anar al naixement de Jesús, i que cadascú portava el seu regal. 

Però, d'on surten els noms de Melchor, Gaspar i Baltasar?

Primerament, se'ls va denominar mags, perquè en aquella època, mag significava savi.

El nom dels tres reis mags, ha de significar alguna cosa important, i els quals els va assignar una persona important. 

Melchor és el més gran de tots, tant en aparença com en saviesa per tant, Gaspar és el més jove i sol aparèixer amb un rei de pèl i barba de color castany, mentre que Baltasar, quant a edat, es troba al mig . És a dir, és una escenificació dels tres estats de la vida: joventut, maduresa i vellesa. I cada rei representa les tres races de l'Edat Mitjana: Melchor encarnarà els europeus, Gaspar els asiàtics i Baltasar els africans.

Actualment la Nit de Reis, es celebra sobretot per als més petits. Els més petits escriuen una carta els dies abans amb els regals que els agradaria tenir, i la matinada del dia 6 de gener, ja han vingut els reis mags amb els regals. És com una representació del que van fer els tres savis després del naixement de Jesús. 

Aquest dia és un dels que abunda més la felicitat i l'esperança dels més petits, per aquestes creences que hem tingut tots des de que som petits i que segueixen de generació en generació. 

D'on prové la meva hipòtesis?

Tota la meva hipòtesis prové del que diu l'Evangeli. 

L'Evangeli explica que uns mags arribats d'Orient van ser guiats per una estrella perquè adoressin el rei dels jueus que acabava de néixer.

Els evangelis ofereixen molt poques dades sobre els Reis Mags; en realitat, la història sobre els Mags d'Orient apareix ben definida als Evangelis Apòcrifs, molt rics en descripcions sobre aquests personatges. En ells, el terme "mag" s'ha d'interpretar com un sinònim d'astròleg, un savi que pot, a través de la lectura de les estrelles, predir esdeveniments.

El fet que fossin tres es vincula tant a la Santíssima Trinitat com al nombre de regals que aquests personatges van portar al nen Jesús.

Al segle V, el papa Lleó I el Magne va establir oficialment el seu número en 3 per a tota la cristiandat.

Tot i les respostes que es puguin trobar a la Bíblia, l'origen dels Reis Mags tal com els coneixem actualment té el seu origen en una llarga tradició medieval que els va batejar amb els noms de Melchor, Gaspar i Baltasar.

És una de les peces més excepcionals de la literatura espanyola del segle XII, l'anomenat Auto dels Reis Mags, una obra fonamental en la història de la literatura espanyola perquè és el text teatral més antic que es conserva en llengua castellana. En aquesta obra apareixen Melchor, Gaspar i Baltasar, però no són definits com a "reis", sinó com a steleros, és a dir, astròlegs.

Els noms de Melchor, Gaspar i Baltasar van aparèixer per primera vegada al famós mosaic del segle VI a la basílica de Sant Apolinar el Nou a la ciutat italiana de Ravenna, que suposadament equivalen en grec a "Appellicon", "Amerín" i "Damascón" i en hebreu a "Magalath", "Serakin" i "Galgalath". Segons un manuscrit del segle XIII, es creia que els Mags podien protegir contra l'epilèpsia, i n'hi havia prou de resar una breu oració a l'orella d'un malalt pronunciant el nom dels tres Reis per curar-lo. En alguns punts d'Europa, el dia 6 de gener s'inscrivien les seves inicials, GBM, a totes les portes de les cases i als estables per salvaguardar les persones i els animals contra l'atac de dimonis i bruixes.

La imatge era sempre la mateixa en la tradició cristiana: tres reis vestits amb auris vestits i acompanyats d'exòtics seguits, agenollats en un humil estable de Betlem.

Els Reis Mags en altres països:

• A diversos països d'Hispanoamèrica hi ha el costum adoptat dels espanyols que els nens rebin regals dels Reis Mags, bé la vigília, és a dir, a la mitjanit del 5 de gener, o al matí del 6 de gener (Argentina, Mèxic, República Dominicana, Puerto Rico, Paraguai i Uruguai). També s'han heretat els costums de la carta als Reis i el carbó dolç en comptes de regals. La majoria dels serveis postals accepten aquestes cartes.

• 
  A Mèxic, el dia 5 de gener a la nit es parteix una Rosca de reis que és presa amb xocolata, cafè o atol. Aquí es troba el segon santuari més important del món pel que fa als Tres Sants Reis, ubicat a la ciutat de Tizimín; sent visitat per milers de persones durant les festes religioses en honor seu, celebrades a finals de desembre i principis de gener. Es tracta a més de la fira religiosa més antiga del sud-est mexicà.
  

• A Puerto Rico, la nit del 5 de gener els nens corren pel pati recollint grams. Posen el gram en una capsa de sabates i col·loquen la caixa al costat del seu llit. El gram és usat per alimentar els camells. Els reis llavors deixen regals a les caixes.
  
  
  

• Al Perú, ha caigut en desús donar regals als nens en aquesta data. La celebració que s'hi acostuma és l'anomenada Baixada de Reis, que consisteix que una família o comunitat fa una petita celebració mentre es va desmuntant el Naixement. Quan es tracta d'una comunitat, és costum deixar diners mentre es retiren els adorns i les figures. Aquesta tradició fins i tot ha arribat a empreses privades, les quals fan aquesta celebració entre els seus membres.

 

EL NADAL

video nadal

 ADVENT 

El calendari d'Advent, que ja no s'adopta avui a la temporada d'Advent, només es va observar a principis del segle XX. Tot i això, els orígens reals es poden remuntar al segle XIX. Les primeres formes del calendari d'advent provenen de l'entorn protestant. Per tant, a les famílies religioses a les fotos de desembre, les fotos van ser penjades gradualment a la paret. Simple, però no menys efectiu, va ser una altra variant: 24 a la paret la la porta pintats amb rics de guix, dels quals als nens se'ls va permetre netejar cada dia (l'anomenat calendari de barres). O, les palletes es van col·locar en un bressol, per a tots els dies a la tarda santa.

És el primer període de l'any litúrgic cristià que consisteix en un temps de preparació per al naixement de Crist.

La durada pot variar de 21 a 28 dies, atès que se celebra durant els quatre diumenges anteriors al Nadal. Per als fidels catòlics, aquest és un temps de reflexió i de perdó.

Aquest és un temps de joia i agraïment per l'adveniment de Nostre Senyor Jesucrist. Es tracta d´una festa que es va afegir tardanament després de la de Pasqua dins del calendari litúrgic.

Aquestes quatre setmanes que precedeixen el Nadal són una oportunitat per preparar-se en l'esperança i el penediment per a l'arribada del Senyor.

EL CALENDARI LITÚRGIC

El calendari eclesiàstic, vigent durant tota l'Edat Mitjana, és lunisolar. Es basa en les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg de l'any i que es distribueixen a diversos cicles. Dins aquests cicles hi ha també unes festes fixes (Nadal, Epifania, festes de sants o de la Mare de Déu...) i unes festes variables. La principal d'aquestes darreres és la festa de Pasqua de Resurrecció, al voltant de la qual es fixen la resta de festes que en depenen i que configuren tot el cicle.

El cicle de Nadal

S'inicia amb l'Advent, que es compon de quatre diumenges abans del dia de Nadal i que comença el diumenge més proper a la festa de Sant Andreu (30 de novembre). Aquest primer diumenge pot caure, doncs, entre el 27 de novembre i el 3 de desembre, i també s'inicia l'any litúrgic.

Entre el 25 de desembre, festa de Nadal, i el dia 6 de gener, festa de l'Epifania del Senyor, se celebra el Nadal. Dins aquest cicle hi ha la festa de la Circumcisió del Senyor, el dia 1 de gener, que correspon a la festa civil d'Any Nou.

El dia 7 de gener comença el temps posterior a l'Epifania, que perdura fins a la festa de Septuagésima. És un temps que oscil·la entre 1 i 6 diumenges. Per exemple: Si la Pasqua se celebra el 22 de març, aquest temps consta d'una sola setmana amb el diumenge corresponent; si la Pasqua es fa entre el 21 i el 25 d'abril, hi ha sis setmanes.

Després vénen tres diumenges prequaresmals que tenen els noms de Septuagésima, Sexagésima i Quincuagésima, o diumenge de Carnaval.

SIMBOLITZACIÓ DE LA CORONA D'ADVENT

L'ús de la corona i les espelmes durant l'Advent és una antiga tradició catòlica que va ser adoptada originalment pels cristians a l'Edat Mitjana com a part de la seva preparació espiritual per al Nadal.

La corona i les espelmes són plenes de simbolisme vinculat a la temporada nadalenca. La corona en si, feta de diversos arbres de fulla perenne, significa vida contínua. El cercle de la corona, que no té ni principi ni fi, simbolitza l'eternitat de Déu, la immortalitat de l'ànima i la vida eterna que trobem en Crist.

A cadascuna de les espelmes se li assigna una virtut que cal millorar aquesta setmana, per exemple:

• Primera espelma, amor

• Segona vela, la pau

• Tercera vela, la tolerància

• Quarta vela, la fe.