CASTANYADA VS HALLOWEEN VS DIA DE TOTS EL SANTS VS DIA DELS DIFUNTS

CASTANYADA

La castanyada és una festa popular de Catalunya, es celebra el 31 d'octubre.

Prove d'una festa funerario de fa molts anys relacionada amb cultes pagans. És un menjar on les castanyes són el producte principal, els moniatos, fruta confitada i els panellets, de sabor dolç i que s'acompanyen de vi moscatel o vi dolç.

Es diu que la tradició de menjar certs aliments, en aquest cas és famós menjar castenayes, provenia de la necessitat d’energia per a romandre desperts tota la nit. Els campaners de les esglésies recorrien els veïnats dient-li a la gent que era hora de resar pels difunts. També es diu que era costum deixar els focs encesos durant la nit i preparar el menjar per als avantpassats perquè poguessin menjar i escalfar-se quan tornessin de visita.

Figura de la castanyera

Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i un mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes, que ven al carrer. Abans duien faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap també podien dur una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla, lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s'anomena La Copa l'espai que ocupen les castanyeres a la Fira de Sant Narcís. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.

DIA DE TOTS SANTS

Tots Sants és la festa de tardor més esperada, durant la qual hi ha el costum de menjar castanyes i fer panellets. Però la festivitat també és el moment de l’any en què recordem els nostres difunts i anem al cementiri a portar flors als avantpassats. De fet, el dia de Tots Sants és l’1 de novembre, moment en què es mengen les castanyes i els panellets. L'endemà, el 2 de novembre, és el dia de difunts, quan es visiten els morts al cementiri i es fan les representacions teatrals.

De fet la festa de Tots Sants és herència d’una celebració celta. L’1 de novembre feien les festes del ‘Semain’ en honor dels morts, perquè és quan comença el període més fosc de l’any, un moment que consideraven màgic perquè creien que s’establien connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts.

El segon període es referia a la tardor i l'hivern en els quals els dies s'escurcen cada vegada més, fa fred i la foscor s'apropia d'una gran part del dia.

La festa s'ha anat reactualitzant al llarg dels segles i ha arribat a l'actualitat amb modalitats diverses, destacant la angloamericana de l'Halloween, nom que prové de la contracció de la traducció de vigília de Tots Sants, All Hallow Even; i la continental, centrada en la visita als cementiris.

HALLOWEEN

Els antics pobles celtes solien fer una gran cerimònia per commemorar «el final de la collita». Aquesta celebració es feia a finals d'octubre. Aquesta festa va ser batejada amb la paraula gaèlica de Samhain. (El significat etimològic és «el final de l'estiu».) Això és perquè durant aquesta celebració s'acomiadaven de Lugh, déu del Sol

Aquesta festivitat marcava el moment que els dies s'anaven fent més curts i les nits més llargues. Els celtes, igual que moltes cultures prehispàniques, creien que a Samhain els esperits dels morts tornaven a visitar el món dels mortals.

L'any cèltic concloïa el 31 d'octubre, a la tardor, la característica principal de la qual és la caiguda de les fulles. Per a ells significava la fi de la mort o la iniciació d'una nova vida. Aquest ensenyament es va propagar a través dels anys de generació en generació.

El costum era deixar menjar i dolços fora de casa en manera d'ofrena. D'altra banda, era comú encendre espelmes per ajudar les ànimes dels morts a trobar el camí cap a la llum i descans al costat de Lugh.

Tenen la costum de fer una cara a las carbasses i deixar-les a fora de casa, com duna decoració. També decoren molt les cases, han arribat a fer concurs de quina casa estaba millor decorada. 

A diferència d'Espanya, en halloween quasi mai decorem les cases, hem agafat la costum dels anglesos. 

ACTIVITATS QUE ES FAN A HALLOWEEN

Posa unes carabasses fetes a mà. ...

Crea algunes bosses de caramels variades. ...

Fes unes disfresses de Halloween personalitzades. ...

Canvia històries de por. ...

Anar a una casa encantada. ...

Feu servir aquest blat de moro. ...

Juga al bingo Candy Corn. ...

Feu que el cornhole de Halloween sigui més fantasmagòric.

DIA DELS MORTS

Dia que l’Església catòlica fa commemoració dels qui han mort en la fe i que hom espera que siguin acollits per Déu en la glòria.
Hom el celebra el 2 de novembre, i un costum pietós hi permetia de dir tres misses.

TRADICIONS

Les tradicions d'aquest dia estan íntimament connectades amb les existents durant el Dia de Tots Sants, i com a aquest dia les tradicions són prou versemblants enn un ample espectre geogràfic. Encara que aquest dia està més relacionat amb les pregàries per les ànimes dels difunts de la família i els altars familiars amb lluminàries.

Dintre del territori espanyol hi ha una gran varietat de costums relacionats amb aquesta festivitat, malgrat no és considerat dia festiu al calendari laboral.

Les tradicions típiques d'aquest dia troben antecedents en els hàbits funeraris medievals, en les libacions o en el "dinar de morts" que reunia als cercles pròxims després de l'enterrament o en els banquets fúnebres, realitzats en honor del desaparegut, totes les quals van ser erradicades a mitjan el segle xvi, ja que en aquell moment l'Església catòlica va intentar que les viandes que tradicionalment es distribuïen, sobre les mateixes tombes dels morts, a clergat i pobres, que es reunien al voltant de les mateixes per a pregar per ells i rebre almoina, foren distribuïdes d'una forma menys supersticiosa.

El Dia dels Morts a Mèxic és d'origen precolombí, el seu calendari mexica guardava diversos dies a honrar els difunts. La cerimònia estava consagrada a la deessa Mictecacíhuatl, coneguda com la dama de la mort i avui dia com la Catrina, un personatge creat per l'il·lustrador mexicà José Guadalupe Posada fa més de 100 anys. Aquesta figura, que s'ha convertit en una de les insígnies del país, cobra una rellevància especial en les celebracions de l'1 i 2 de novembre, quan les diferents localitats de Mèxic s'omplen d'altars amb què s'honra un determinat difunt i el qual se li porten ofrenes. A Aguascalientes també compta amb gran rellevància el Festival de les Calaveres, on s'organitzen diferents esdeveniments, desfilades, exposicions d'altars i certàmens literaris.