LA PLANTA 4a

Planta 4a és una pel·lícula espanyola de 2003 dirigida per Antonio Mercero, basada en l'obra teatral Los Pelones d'Albert Espinosa i estrenada de 2003. Està protagonitzada per Juan José Ballesta (Miguel Ángel), Luís Ángel Priego (IZan), Gorka Moreno (Dani) i Alejandro Zafra (Jorje) i narra la història 'un grup de joves aconsegueixen amb la seva alegria desafiar el desdeny de la destinació i fe suportable la seva convalescència en la planta de traumologia d'un hospital. Aquest grup de joves es fan dir "Los Pelones" i junts descobriran la importància de l'amistat.

Albert Espinosa va patir deu anys aquesta malaltia i va passar llargues temporades ingressat. Lluny de voler oblidar el mal tràngol, Espinosa va portar a el teatre les seves vivències en l'obra Los pelones i va convèncer a Mercero perquè rodés per a la gran pantalla el guió que havia escrit. "Va ser una de les millors èpoques de la meva vida, en la qual lluitàvem i vivíem dia a dia", va afirmar amb contundència en la presentació de la cinta a Madrid, tot i haver perdut una cama i part d'un pulmó pel càncer. "Fèiem les mateixes coses que en la pel·lícula. Ens escapaven a la planta de les noies, sortíem a prendre el sol, fèiem carreres amb les cadires de rodes i fotos amb els raigs X ...", va relatar l'autor de cinc obres estrenades a l'estranger i enginyer industrial. "També ens escapàvem al terrat quan arribaven els helicòpters amb malalts, però Antonio no ha volgut que sortís, perquè diu que anava a quedar poc creïble", va explicar Espinosa, encarnat en Izan en el film.

A mi m'ha emocionat molt aquesta pel·lícula, són fets molt durs i veure que passa a nens tan petits em fa valorar molt més la vida. És impresionant veure com aquests nens encara sabent que tenen càncer i amb la falta d'una cama estan així de contents, el que més m'emociona es que han trobat el consol entre ells mateixos. Ja porten molt de temps a l'hospital. Gairebé la malloria de la seva vida l'han passat allà.

El més important és que s'egueixen amb les seves vides amb les seves capacitats, que sent tant petits poden enfrontar tots el problemes que tenen a sobre i fer carreres de cadires de rodes, montar un equip de bàsquet, fer concerts, fer moltes gamberrades, alguns fins i tot han trobat l'amor. 

Aquesta pel·lícula m'ha ensenyat que encara que la vida et posi obstacles amb paciència i voluntat es poden superar. Has de mirar endavant i veure que encara que creguis que la teva vida d'acaba, has de disfrutar-la al màxim cada dia. Que la vida només és una i no sabem quan s'acabarà.

M'emociona molt també l'amistat que tenen entre ells i com es recolzen els uns als altres. Quan ingresa el nou, que no coneix a ningú, el primer que fa el seu company d'habitació, que era un del grup dels pelons, va fer que intentés estar còmode i que socialitzes. Quan va voler anar a veure els seu resultats de si tenia càncer, els seus dos amics que va fer a l'hospital, que eren del grup dels pelons,i tenien càncer i falta d'una cama, van anar amb ell. I encara que ells tenien càncer i una gran lluita per davant, es van alegrar de que ell hagués donat negatiu.

Quan el MIguel Àngel té problemes amb el seu pare, el seu amic Izan va fer el possible per a que fessi les paus amb ell, ja que veia que no ho estava passant bé per la seva relació amb el seu pare. Al final ho va
aconseguir. Tots en aquell hospital són com una gran família, tots s'ajuden en el problemes que tenen. 

El que em va agradar moltíssim va ser que en Dani, va conèixer a una nena que patia l'enfermetat d'anorèxia. Ella no menjava mai i ell no es volia sotmetre a la quimio, ja que ho passava molt malament. Llavors com els dos van veure que era l'únic que podia salvar les vides de l'altre, van decidir fer un pacte. Si ella menjava, en Dani faria la quimio, i si en Dani es feia la quimio, la Gloria menjaria. Això és un acte molt valent per part dels dos, ja que ningú ho passa bé superant aquests processos. Els dos van tenir el soport de l'altre per poder aconseguir-ho. 

Quan al seu amic Pepino li diuen que ja està preparat per fer-se un altre vegada la quimio, l'Izan, Dani i en MIguel, estan tota l'estona dient-li que és molt fort i que ho superarà. Estan tota l'estona al seu costat fins que va arribar el dia que es va haver de marxar. Quan es van assaventar de que va morir, tots es van posar a plorar, ja que allà tots eren com gemans, portaven molt de temps junts lluitant per la mateixa enfermetat. 

Un fet que em va agradar molt va ser quan al principi de la pel·lícula, a un d'ells el van donar l'alta i tots estaven allà per aplaudir-li i alegrar-se per ell. Encara que els hi quedava molta lluita per fer.

Tots s'alegren pels demés encara de les seves circumstancies, ningú és egoista i aixó demostra molt d'ells. 

Tot això em fa pensar que moltes persones són protagnoistes d'una història semblant a aquesta. Que molts nens de la meva edat s'han passat la major part de la seva vida en l'hopsital, per això dic que de de valorar molt les nostres vides i agraïr tot el que tenim. 

 

SÍMBOLS QUE EM RELACIONEN AMB LA PEL·LÍCULA

El SÍMBOL DE L'AMISTAT: per a mi el símbol de l'amistat em transmet seguretat i confiança. La meva opinió és que és millor tenir poques amistats i bones que moltes i dolentes. 

En les situacions límits és un veus qui són els teus amics de veritat. 

Perquè dic que una amistat transmet seguretat i confiança? Perquè per a mi tenir una amiga amb la que pugui parlar dels meus problemes i no guardar-los per a mi m'ajuda moltíssim, ja que si em callo i no esmento els meus problemes a ningú acabo molt malament després. Llavors tenir una persona amb la que puguis parlar lliurement i sense preocupar-te de si contarà algú els teus problemes és pot dir que és com un tresor, no totes les persones tenen aquesta sort de tenir a una persona al teu costat que sempre estigui en els teus pitjors i millors moments.

EL SÍMBOL DEL CÀNCER: Per a mi aques símbol és el més impactant que hi pot haver entre tots. La paraula càncer em dona molt de por, no em vull imaginar que és passar per aquesta enfermetat, per això admiro a les persones que lluiten dia tras dia contra aquesta enfermetat. Superar una mort d'algun familiar amb càncer ha de ser molt díficil, i a sobre sabent que aquesta persona ha intentat lluitar quasi tota la seva vida, i de segur que ha sigut els seus pitjors anys.

La quimio és un procés molt fort que moltes persones no el poden aguantar. Aquelles persones que pasen per això i s'han de sotmetre a un munt de proves haurien de tenir un premi, des del meu punt de vista, no hi ha pitjor moment o circustància que quan dt diuen que has de fer la quimio.

En la meva familia fa poc va morir una persona per càncer, no se si per sort, però jo era molt petita i no era molt conscient, ja que no coneixia molt a aquesta persona. Però, sent como soc jo, que soc una persona molt sufridora, prefereixo no tenir molta relació per no sufrir tant.

Actualment, conec a una persona que em coneix desde petita, desgraciadament va caure en l'enfermetat del càncer i ha estat molt de temps lluitant, fins que ja no ha pogut més i li han hagut de parar el tractament. No vull ni pensar en el moment que ja no estigui. Però ara em toca estar al costat de la meva amiga, perquè és un familiar seu, i estar animant-la, com sempre he fet, ja que són molt importants per mi.

EL SÍMBOL D'AJUDAR ALS ALTRES:  
Aquest símbol és molt significatiu per a mi, ja que jo soc una persona que li agrada molt ajudar els altres. 

Aquesta pel·lícula m'ha fet reflexionar sobre lo important que és l'amistat. Quan s'ajuden tant entre ells m'emociona molt, ja que quan en Jorge va voler buscar on estaven els seus resultats, en Miguel i l'Izan el van ajudar a pesar de que es coneixien fa molt poc. I quan van averuguar que els seus resultats eren bons, es van alegrar molt per ell, encara que es coneixen de fa res. 

Jo soc una persona molt empàtica, i quan veig a una persona malament, em transmet tristesa, i el primer que faig és intentar ajudar-li. I com a mi també m'agrada que m'ajudin quan estic malament, el primer que puc fer és ajudar els altres perquè després m'ajudin a mi.

Ser solidaris amb els altre és molt important avui dia.