CALENDARI LITÚRGIC

Aquesta setmana començarem parlant del que és el calendari litúrgic.

El calendari litúrgic ha estat format sempre pel conjunt de festes observades per l'església, disposades els dies propis de l'any. Ara bé, algunes festes no han tingut mai un dia fix. Són les anomenades festes movibles, que varien cada any juntament amb la solemnitat de la pasqua, de la qual depenen. Les festes fixes se celebren cada any el mateix dia del mes, llevat de trasllat accidental.

Una de les intencions del calendari litúrgic és representar en el temps d'un any la història de la salvació. Aquest recorregut que va durar milers d'anys es representa al llarg d'un any.

Les festes fixes són:  (Nadal, Epifania, festes de sants o de la Mare de Déu...) i unes festes mòbils. La festa de Pasqua de Resurrecció és la principal, i al seu entorn es fixen les altres.

El primer inicia després del temps de Nadal i acaba abans del Dimecres de Cendra; el segon comença després del temps de Pasqua i arriba fins dissabte abans del primer diumenge d'Advent. Comprèn 33 o 34 setmanes, segons l'any. Durant aquest temps es fan servir vestidures de color verd, menys en les celebracions (memòries, festes, solemnitats) que exigeixen altres colors

El temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins a la celebració del Baptisme del Senyor.

L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu.

El temps de durant l’any comença l'endemà de la celebració de la festa del Baptisme del Senyor i perdura fins al dimecres de Cendra.

El temps de Quaresma és un temps de penitència que s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges amb les seves corresponents setmanes.

El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu.

El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre se celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.

El temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

Usos tradicionals segons el calendari litúrgic:

BLANC: temps de Pasqua i de Nadal i la majoria de les festes de Jesucrist o de la Mare de Déu, i dels sants i santes no màrtirs.

MORAT: temps d'Advent i de Quaresma. També es pot fer servir durant els oficis i misses de difunts.

VERD: misses del temps de durant l'any (també anomenat "temps ordinari").

VERMELL: Diumenge de Rams, Divendres Sant, Pentecosta i festes de màrtirs.

NEGRE: es pot fer servir, allà on sigui costum, durant les misses de difunts.

ROSAT: es pot fer servir, allà on sigui costum, el Diumenge Gaudete (tercer d'Advent) i el Diumenge Laetare (quart de Quaresma).

Cada celebració litúrgica té un triple significat:

1. Record: Tot esdeveniment important ha de ser recordat. Per exemple, l'aniversari del naixement de Crist, la passió i la mort, etc.

2. Presència: És Crist qui es fa present en les celebracions litúrgiques concedint gràcies espirituals a tots aquells que hi participen, d'acord amb la finalitat última de l'Església que és salvar tots els homes de tots els temps.

3. Espera: Tota celebració litúrgica és un anunci profètic de l'esperança de l'establiment del Regne de Crist a la terra i arribar un dia a la pàtria celestial.