QUE BELLO ES VIVIR

La història, que parla de valors socials i morals, permet reflexionar sobre la seva importància i rellevància, tenint al centre de la narrativa George Bailey, un home que està a punt de suïcidar-se la nit de Nadal a causa de les pressions que pateix a la seva vida i que ho tenen en un punt extrem de desesperació. Per ajudar-lo a posar les seves decisions en perspectiva, del cel envien un àngel guardià, que repassa aquells esdeveniments importants, significatius, que van anar modelant George com a persona i l'han encaminat a convertir-se en l'home que és.

George ha renunciat a moltes oportunitats, per exemple, quan era jove va escollir donar-li la oportunitat al seu germà d'anar a estudiar a l'estranger i quedar-se ell en l'empresa familiar; o quan va renunciar al diner de la seva lluna de mel per poder ajudar a persones necessitades. 

Tot va creixent com a bola de neu o efecte dòmino; una cosa porta a l'altra i una decisió dóna peu a una altra, que és en essència la vida mateixa, un continu de decisions quotidianes que porten a la construcció de l'esdevenir i a la trobada dels companys del camí de la pròpia vida. George, tanmateix, comença a fixar-se en allò negatiu d'aquestes decisions, en les oportunitats perdudes i les portes que es van tancar, en els somnis que no es van complir i els anhels i expectatives que es van quedar a l'aire. Això provoca un halo de negativitat que pesa sobre les espatlles al punt del desànim, i en fixar-se en el que va poder ser en lloc del que és, va perdent sentit a la seva pròpia vida. Això fa que no pugui adonar-se com i qui va ajudar durant aquest camí, les oportunitats que ell mateix va propiciar i la bona fortuna que es va produir gràcies a la seva voluntat per fer el correcte.

El que aquest home llavors ha d'entendre és que les ensopegades són necessàries per aprendre, per aixecar-se, per tornar-ho a intentar; perquè la seva segona oportunitat no és tornar al passat i fer les coses diferents, sinó descobrir l'impacte de les seves decisions a l'aquí i ara, aprendre a bregar amb les conseqüències dels seus actes. Així ho fa veure Clarence, l'àngel enviat a ajudar-lo i qui mostra a George com seria el món si ell mai no hagués existit: què seria de la gent que va confiar i es va recolzar en ell, què seria de la seva família i d'aquells amb els qui en algun punt va coincidir. “La vida de cada home afecta moltes vides”, diu Clarence.

COM HA CANVIAT LA VIDA DES DE 1946

Han passat 70 anys des que diversos líders del món van plantejar explícitament els drets que tots al planeta han d'esperar i demanar simplement pel fet de ser éssers humans. Nascuda del desig de prevenir un altre Holocaust, la Declaració Universal de Drets Humans continua demostrant el poder de les idees per canviar el món.

La Declaració Universal de Drets Humans (DUDH) va ser adoptada el 10 de desembre de 1948. Per marcar aquest aniversari, cada dia durant els 30 dies següents, l'Oficina de l'ONU per als Drets Humans publicarà notes informatives per posar en perspectiva cadascun els 30 articles de la Declaració. Aquesta sèrie pretén mostrar com s'ha arribat lluny i que encara s'ha d'arribar lluny, així com honrar aquells que van ajudar a donar vida a aquestes emotives aspiracions.

Tot i que el món ha canviat dramàticament en 70 anys – els redactors no van preveure els reptes de la privadesa digital, la intel·ligència artificial o el canvi climàtic – el seu focus en la dignitat humana continua proporcionant una sòlida base per als conceptes de les llibertats, sempre en evolució.

SÍMBOLS QUE REPRESENTEN LA VIDA

Per a mi això representa tot el que és la meva família, d'on vinc i quines són les meves arrels.  

És molt interessant saber perquè ets així, si algú de la teva familia era semblant a tu. Moltes vegades em pregunto el perquè de les meves accions, i segurament que els meus antecedents em podrien resoldre aquesta pregunta. 

Per a mi la família és el més important que hi ha. Estat envoltat d'amor fa que la teva vida tingui més sentit, i que siguis una persona més feliç.

El nadal és la festa més important per a mi en tot l'any. És molt emocionant ajuntar-se amb la família, amb els amics... És una festa plena d'emocions. 

En tot l'any és més difícil coincidir totes les persones de la teva família per a dinar o sopar tots junts i compartir moments junts. I quan arriba el nadal és quan totes les famílies es ajunten, es conten com el ha anat en tot l'any, els problemes que tenen, hi ha moltes rialles, molta emoció.

Quan arriba l'any nou i sonen les campanades, tota la família es dona petons, i et desitgen un bon any nou, aquest moment és el més especial per a mi de tot el nadal.