25 de NOVEMBRE

El Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona se celebra anualment el 25 de novembre per denunciar la violència que s'exerceix sobre les dones a tot el món i reclamar polítiques a tots els països per eradicar-les.

Només a Espanya, hi ha hagut 1.118 víctimes per violència de gènere des del 2003. El 2020 van ser assassinades 45 dones a mans de les seves parelles o exparelles. Des de començament d'any, s'han comès 70 feminicidis, que són els assassinats d'una dona a mans d'un home per masclisme o misogínia. D'altra banda, durant el primer trimestre del 2021 es van registrar 426 delictes d'agressions sexuals amb penetració, segons el Balanç Trimestral de Criminalitat.

Les denúncies per violència de gènere presentades a Espanya durant el segon trimestre han augmentat un 17,8% respecte al mateix període del 2020, fet que situa la violència masclista en els mateixos nivells previs a l'arribada del cóvid.

És molt trist que hagi d'haver un dia en concret en tot l'any que sigui per reivindicar que hi ha moltes agressions i actes de violència contra la dona. 

Les dones sortim amb carrer pensant si arribarem vives a casa o si arribarem tal i com em sortit. Ja no sabem el que ens trobarem al carrer ni amb el que ens enfrontarem. 

Cada vegada hi ha més víctimes d'agressions o violacions de dones per homes. 

No se si el problema de que hi hagi tantes violacions si agressions ve per l'educació que es té a casa des de que un és petit, per la influència social, o per problemes mentals. 

Quan sortim de les nostres cases, no ens podem anar tranquil·les de festa, que a la nostra edat és el que es sol fer. Els meus pares, com segur tots els altres, no dormen fins que no arribem a casa, i sempre em venen a buscar allà on soc. Jo prefereixo això per sentir-me més segura, però hauria de tenir la mateixa tranquil·litat que tenen els homes en poder tornar a la meva casa sola, sense la companyia de ningú. Els meus pares no poden estar tranquils, patint de si em pot passar alguna cosa o si puc ser jo la que pateixi una violació o agressió com aquelles altres dones que per desgràcia els hi ha passat. 

No hauria de passar això, perquè no és humà, haver de sentir aquesta por i sensació cada cop que sortim. 

Tinc molt amics que han preferit acompanyar-me a casa per la meva seguretat i per por a que em pogués passar alguna cosa. Tinc la sort de que sempre vaig acompanyada de la meva germana bessona, però encara així quan anem soles pel carrer les deus anem amb una mica de por, i els nostres pares o ens truquen o ens van enviant missatges per saber per on anem.

Actualment, quan sortim de festa, enviem la nostra ubicació als pares o als amics amb els que anem, per seguretat. El que és trist és que en el primer que pensem al sortir és en enviar la nostra ubicació als nostres pares per si ens passa alguna cosa que sàpiguen on estem.

Aquesta es la situació on estem actualment, però això passa des de fa molts anys i és molt trist que la situació sigui igual o pitjor.