SÍMBOL DE L'ESPERANÇA

Va ser usat pels artistes de la zona mediterrània per expressar no només el que significa mantenir una embarcació fixa al mar, sinó com a al·legoria de l'esperança i de la salvació. ... L'àncora és un pes que reté el navili, símbol universal de fermesa, solidesa, tranquil·litat i fidelitat.

El símbol de l'esperança per a mi ha estat,és i serà molt important per a mi sempre. Aquest símbol significa que encara que et trobis en la situació més complicada i més difícil de la teva vida, has de seguir endevant i lluitar pels teus objectius. 

Jo sempre he sigut una persona molt pesimista, sempre creia que quan arribaves al teu punt límit ja no hi havía res més per fer, que les teves oportunitats s'havien acabat. 

Però una vegada, quan estava malament, va venir la meva àvia i em va ensenyar una foto de quan ella era petita, on hi sortia de fons aquest símbol. Em va resultar peculiar i li vaig preguntar, i em va contar la seva història. 

Quan ella era molt petita, en la seva casa havía d'encargar-se de les seves germanes petites. Cada dia els feia el dinar, el sopar, etc. Però va arribar un dia que els va arribar una noticia d'un veï de que el seu pare havía tingut un accident. Van anar corrents al lloc on era el seu pare. Estava molt greu, al seu costat estava la mare de la meva àvia, amb un ancla en la ma. La meva àvia li va preguntar que per a què servei aquesta ancla. Li va explicar que el pare ho portava a sobre fa temps i que quan va tenir l'accident se li va caure, però que no sabia ven bé quina era la seva funció. Així que mentre la mare era al hospital, va anar a preguntar a un avi molt savi que hi havia en el poble i li va dir que era l'ancla de l'esperança. Llavors la meva àvia va anar corrents on era el seu pare i li va dir a la seva mare que era una senyal, que era l'ancla de l'espernça. Llavors li va donar forces per poder estar al costat del seu marit i poc a poc es va anar recuperant. Per això és  molt important que sempre l'esperança ha de ser l'utima cosa que es perd.

Aquell moment em va fer reflexionar que mai ens em de rendir.

I per aixó quan algú té un problema, és millor estar al seu constat, per ajudar-lo i que sorti endavant, com la meva àvia va fer amb mi quan em va veure malament i com la seva mare va fer amb el seu pare. 

L'ESPERANÇA ÉS L'ÚLTIM QUE ES PERD