ADVENT 

El calendari d'Advent, que ja no s'adopta avui a la temporada d'Advent, només es va observar a principis del segle XX. Tot i això, els orígens reals es poden remuntar al segle XIX. Les primeres formes del calendari d'advent provenen de l'entorn protestant. Per tant, a les famílies religioses a les fotos de desembre, les fotos van ser penjades gradualment a la paret. Simple, però no menys efectiu, va ser una altra variant: 24 a la paret la la porta pintats amb rics de guix, dels quals als nens se'ls va permetre netejar cada dia (l'anomenat calendari de barres). O, les palletes es van col·locar en un bressol, per a tots els dies a la tarda santa.

És el primer període de l'any litúrgic cristià que consisteix en un temps de preparació per al naixement de Crist.

La durada pot variar de 21 a 28 dies, atès que se celebra durant els quatre diumenges anteriors al Nadal. Per als fidels catòlics, aquest és un temps de reflexió i de perdó.

Aquest és un temps de joia i agraïment per l'adveniment de Nostre Senyor Jesucrist. Es tracta d´una festa que es va afegir tardanament després de la de Pasqua dins del calendari litúrgic.

Aquestes quatre setmanes que precedeixen el Nadal són una oportunitat per preparar-se en l'esperança i el penediment per a l'arribada del Senyor.

EL CALENDARI LITÚRGIC

El calendari eclesiàstic, vigent durant tota l'Edat Mitjana, és lunisolar. Es basa en les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg de l'any i que es distribueixen a diversos cicles. Dins aquests cicles hi ha també unes festes fixes (Nadal, Epifania, festes de sants o de la Mare de Déu...) i unes festes variables. La principal d'aquestes darreres és la festa de Pasqua de Resurrecció, al voltant de la qual es fixen la resta de festes que en depenen i que configuren tot el cicle.

El cicle de Nadal

S'inicia amb l'Advent, que es compon de quatre diumenges abans del dia de Nadal i que comença el diumenge més proper a la festa de Sant Andreu (30 de novembre). Aquest primer diumenge pot caure, doncs, entre el 27 de novembre i el 3 de desembre, i també s'inicia l'any litúrgic.

Entre el 25 de desembre, festa de Nadal, i el dia 6 de gener, festa de l'Epifania del Senyor, se celebra el Nadal. Dins aquest cicle hi ha la festa de la Circumcisió del Senyor, el dia 1 de gener, que correspon a la festa civil d'Any Nou.

El dia 7 de gener comença el temps posterior a l'Epifania, que perdura fins a la festa de Septuagésima. És un temps que oscil·la entre 1 i 6 diumenges. Per exemple: Si la Pasqua se celebra el 22 de març, aquest temps consta d'una sola setmana amb el diumenge corresponent; si la Pasqua es fa entre el 21 i el 25 d'abril, hi ha sis setmanes.

Després vénen tres diumenges prequaresmals que tenen els noms de Septuagésima, Sexagésima i Quincuagésima, o diumenge de Carnaval.

SIMBOLITZACIÓ DE LA CORONA D'ADVENT

L'ús de la corona i les espelmes durant l'Advent és una antiga tradició catòlica que va ser adoptada originalment pels cristians a l'Edat Mitjana com a part de la seva preparació espiritual per al Nadal.

La corona i les espelmes són plenes de simbolisme vinculat a la temporada nadalenca. La corona en si, feta de diversos arbres de fulla perenne, significa vida contínua. El cercle de la corona, que no té ni principi ni fi, simbolitza l'eternitat de Déu, la immortalitat de l'ànima i la vida eterna que trobem en Crist.

A cadascuna de les espelmes se li assigna una virtut que cal millorar aquesta setmana, per exemple:

• Primera espelma, amor

• Segona vela, la pau

• Tercera vela, la tolerància

• Quarta vela, la fe.