viernes, 25 de marzo de 2022

SÍMBOL QUE HA EVOLUCIONAT AL LLARG DEL TEMPS

EL SÍMBOL DE LA PAU

Per començar us diré que actualment està relacionat amb el moviment hippie dels anys 60 i amb la pau. Tot i això, qui ho va crear ho va fer pensant en el desarmament nuclear britànic. Gerald Holtom, el creador, mai ho va patentar i va ser pres pels grups pacifistes.
Es creu que l’origen d’aquest símbol es deu a les lletres N i D de “Nuclear Disarmament” en alfabet semafòric superposades. En la primera versió oficial de la CND (que fou precedida per una versió de pins de ceràmica amb línies rectes, però que va ser de curta durada), els radis eren més amples a la vora del cercle.
A continuació us explicaré la seva evolució.

El cercle amb quatre línies, que és internacionalment reconegut com a símbol de la pau, fou dissenyat inicialment el 21 de febrer de 1958 per Gerald Holtom per a un esdeveniment de protesta de la britànica CND (Campaign for Nuclear Disarmament, que en anglès vol dir campanya per al desarmament nuclear). Després fou adoptat a la dècada dels 60 pel moviment anti-guerra, la contracultura i la cultura popular del moment. Després de la dècada dels 60 el símbol ja era internacionalment conegut i el feren servir els que protestaven contra la guerra nascuts del baby boom.

La seva història comença a Gran Bretanya, on va ser dissenyada per l'artista gràfic Gerald Holtom al febrer de 1958 per ser utilitzada com a símbol contra les armes nuclears.

El símbol de pau es va estrenar el 4 d'abril de 1958, el cap de setmana de Pasqua aquest any, en una concentració del Comitè d'Acció Directa contra la Guerra Nuclear, que incloïa una marxa de Londres a Aldermaston. Els manifestants van portar 500 símbols de pau de Holtom en pals, amb la meitat dels signes negres sobre fons blanc i l'altra mitja blanca sobre fons verd. A Gran Bretanya, el símbol es va convertir en l'emblema de la Campanya de Desarmament Nuclear, fent que el disseny es converteixi en sinònim d'aquesta causa de la Guerra Freda. Curiosament, Holtom era un objector de consciència durant la Segona Guerra Mundial i, per tant, probablement partidari del seu missatge.
El disseny


Holtom va dibuixar un disseny molt senzill, un cercle amb tres línies a l'interior. Les línies dins del cercle representen les posicions simplificades de dues lletres semàforas: el sistema d'ús de banderes per enviar informació a grans distàncies, com ara des del vaixell fins al vaixell). Les lletres "N" i "D" es van utilitzar per representar el "desarmament nuclear". La "N" està formada per una persona que sosté una bandera en cada mà i després els apunta cap al sòl en un angle de 45 graus.
Un altre element que també representa la pau és el colom blanc.

La identificació del colom com a símbol de la pau té ja els seus antecedents a la Grècia clàssica, on aquesta au es relacionava amb l'harmonia i amb l'amor, com ho evidencien els coloms sagrats que es mantenien en diferents temples dedicats a Afrodita. Més tard, diferents autors romans associaren per primer cop clarament la pau amb aquest animal, en contraposició a altres aus com el falcó, l'àliga o el corb, tot i que en aquesta cultura se solia representar més habitualment mitjançant una branca d'olivera.


La meva opinió és que la pressió social o la época en que vivim pot fer que canviin molt els significats de les coses. Tenim aquest exemple, que al prinicipi significava un esdeveniment de protresta de la britanica, i ara significa el símbol de la pau. També es relaciona molt amb lo hipie

.

lunes, 14 de marzo de 2022

L'11 M

L'11 de setembre del 2001 es van produir els atemptats de l'11S als Estats Units. 19 membres de la xarxa Al-Qaida van segrestar avions comercials per ser impactats contra diversos objectius, causant la mort al voltant de 2996 persones i deixant 25000 ferits. A Espanya havien passat alguns esdeveniments relacionats amb atemptats d'aquesta naturalesa.


Els atemptats de l'11 de març del 2004 van deixar gairebé 200 morts i més de 1.800 ferits, i van ser l'origen d'una crisi sociopolítica que va marcar el curs dels anys següents a Espanya. Per què? El mateix Bin Laden va lloar els atemptats i els va justificar com una represàlia per la participació espanyola a la guerra de l'Iraq: "L'11-M és el càstig a Espanya per les seves accions a l'Iraq, l'Afganistan i Palestina. L'acció terrorista a Madrid es va imposar com a ressò del perpetrat a les Torres Bessones el 11S i va constituir la segona major acció terrorista en territori europeu fins al moment.".

Estats Units, Regne Unit i Espanya, sota els governs de George W. Bush, Tony Blair i José María Aznar respectivament, van formar la triada que va promoure la guerra de l'Iraq, que va arrencar el 19 de març del 2003.

Gairebé un any després van passar els atemptats de l'11M, i en una part de l'opinió pública espanyola es va forjar la idea que, en haver entrat al conflicte, es va posar el país europeu al punt de mira dels terroristes.

Què va significar "la foto de les Azores"?
Va ser Aznar qui va plantejar l'alternativa de les Açores i es va comprometre a dur a terme les gestions per organitzar la reunió, amb el llavors primer ministre portuguès i avui president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso.

Es va triar una illa per motius de seguretat, per controlar possibles atacs terrossets i quatre caces portuguesos es van encarregar de la vigilància de l'espai aeri, i patrulles mixtes d'efectius portuguesos i nord-americans van garantir que no hi hagués incidents a terra.

D'aquella reunió i la posterior intervenció a l'Iraq va derivar en una resposta del terrorisme islàmic que va afectar Espanya directament amb els atemptats de l'11 de març del 2004 a l'estació d'Atocha. «Vam tenir el pitjor atemptat de la història d'Espanya. Va ser el pitjor dia de la història de la meva vida», va assenyalar Aznar sobre la jornada que causaria 192 morts per les deu explosions que es van produir aquell matí.

Què va significar pel mónn l'11S?
L'11-S va deixar prop de 3.000 persones mortes, 2.753 van morir a l'atac a les Torres Bessones i unes 1.106 romanen sense ser identificades.


Va ser un canvi de pàgina en la història mundial perquè comportaria nous esdeveniments, bona part del planeta va recolzar els Estats Units en la seva lluita contra el terrorisme, que va portar a la invasió de l'Afganistan per capturar el líder d'Al-Qaida, Ossama Bin Laden, que va morir en un operatiu militar al Pakistan nou anys després. Durant dues dècades la potència nord-americana va ser present a l'Afganistan, en una incursió militar que va acabar fa unes poques setmanes enmig de controvèrsia.

Declaracions d'un bomber: “El rescate lo tuvimos que empezar con el humo, con toda la tierra que había, no se podía identificar nada, era bien difícil mientras tratábamos de buscar (…) Había mucha gente golpeada, se necesitaban ambulancias, nosotros no teníamos ni máscaras ni aire para respirar, estábamos haciendo todo con las manos”, rememora el rescatista.

L'11 M a Madrid.

L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. Va ser comès per una cèl·lula islamista local que pretenia emular accions d'Al-Qaida. En l'atac van morir 191 persones i cap a 1700 van resultar ferides de diversa consideració, una de les quals va quedar en coma i morint una dècada més tard, al 2014, convertint-se en la víctima 193 (prèviament havia mort el GEO Francisco Javier Torronteras poques setmanes després dels atemptats sent la víctima 192) i es calcula que en total 2057 van patir lesions. Aquest atac va ser un dels més importants perpetrats a Europa, i el més important a Espanya.

Fets posteriors

Danys a l'habitatge de Leganés com a conseqüència de l'explosió suïcida del comando terrorista que estava atrinxerat
El 2 d'abril es va trobar un artefacte a la línia fèrria de l'AVE Madrid-Sevilla. L'artefacte tenia dinamita Goma-2 ECO i un detonador connectat a un cable de més de cent metres de longitud que no estava connectat a res, per la qual cosa no podia funcionar. Estava preparat per connectar una pila de "petaca" que es va emportar el terrorista quan va ser sorprès, segons va explicar en judici la Guàrdia Civil. L'artefacte era diferent dels utilitzats en els atemptats dels trens: no tenia metralla ni telèfon mòbil.28 No semblaven necessaris aquests elements: l'activació era manual a temps real, segons passava l'AVE per fer-lo descarrilar; per a aquesta finalitat no es necessitava metralla 29
El 3 d'abril la policia va localitzar i va envoltar diversos membres del comando terrorista a Leganés, una ciutat al sud de Madrid. Els terroristes es van atrinxerar en un habitatge del carrer de Carmen Martín Gaite i es va produir un tiroteig intermitent entre les sis i les vuit del vespre. En veure's acorralats, a les 21.03 els terroristes es van suïcidar fent esclatar el pis quan el GEO iniciava l'assalt. L'explosió va fer caure part de la façana de l'edifici. En aquesta acció va morir un agent del grup policial, a més dels vuit membres de la cèl·lula islamista allà presents.

Relació entre l'11 S i el dolar i l'euro MS i 11M.
11 S (DOLAR)
Al Dòlar podem veure clarament la silueta de les 2 torres bessones embolicades per una serp i si ens fixem millor també aquesta representat el 11S (les dues ratlles i la S).

L'11M (EURO)
Per veure la data de l'atemptat a Madrid, caldria inclinar el símbol de l'euro perquè aparegui un 11-M.

martes, 8 de marzo de 2022

 QUARESMA

Començaré parlant de l'origen del carnaval...

ORIGEN:  

El carnaval prové de les festes paganes de l'antiguitat...
El carnaval és una celebració popular que es celebra abans de la quaresma cristiana, s'inicia amb el Dimecres de Cendra, i té una data variable, que després explicaré perquè succeeix. El carnaval combina elementals com disfresses, grups que canten coples, desfilades i festes en el carrer.
Antigament en les dates de carnaval, es portaven mascares, perquè aquells dies es prohibia les activitats lúdiques. Llavors la gent es posava mascares per poder fer les activitats que volguessin i que no els reconeguessin. Durant la llarga Quaresma calia practicar l'abstinència amb menjars frugals en què estava prohibida la carn, per això el poble s'entregava a la disbauxa de la festa. En carnestoltes (gairebé) tot està permès i hi ha una energia positiva especial contagiosa.

TRADICIONS:

L'enterrament de la sardina: té lloc en finalitzar el període de festa. Es tracta d'una desfilada que parodia una processó fúnebre i que finalitza amb la crema de la sardina, símbol de l'enterrament del passat i l'arribada de la primavera i la renovació.

Dijous gras: Com a comiat de la carn que, recordem, segons la tradició cristiana no es pot prendre durant la Quaresma i la Setmana Santa posterior, existeix dijous gras.

ENTRE ELS MÉS POPULARS: 

Els Indians de La Palma: Són de sobres coneguts els carnavals canaris de Tenerife o Gran Canària, amb les seves fastuoses desfilades i cavalcades, però també a La Palma tenen la seva celebració particular. Dilluns de Carnaval es reviu la històrica arribada dels indians a l'illa amb una multitudinària festa en què tothom vesteix de blanc i els carrers (i tots els assistents) es cobreixen de pols de talc.

Els balls de màscares de Venècia: El venecià és un dels carnestoltes més elegants i sofisticats. Antigament la noblesa es disfressava per barrejar-se amb el poble i avui és una desfilada sense igual de bells vestits d'època i màscares màgiques, moltes representant personatges clàssics. Balls i desfilades es barregen amb exhibicions als vaixells dels seus canals.

Quina és la relació entre el Carnestoltes i la Quaresma?
La quaresma és un període de 40 dies marcat per la preparació a la celebració de la Pasqua i de la Passió de Jesús. El carnestoltes neix associat a la quaresma. Com que durant la quaresma s'havien de suprimir totes les activitats de divertiment, el carnestoltes constitueix una concentració d'activitats lúdiques.

Com calcular la data de Carnaval?
L'equació és ben senzilla: simplement es tracta de comptar 40 dies enrere respecte al Diumenge de Rams.

QUARESMA

Ara parlaré sobre la quaresma...

Què és la quaresma? La Quaresma, com cada any, comença el Dimecres de Cendra, essent un període molt important per a creients i els fidels ja que anticipa l'arribada de la Pasqua. És el període que els cristians celebren abans de rebre la resurrecció de Jesús, però també serveix per fer un viatge de conversió i dejuni. De fet, aquest dia comença la pràctica penitencial que té orígens molt antics i que veurem més endavant.

Però, perquè s'origina la Quaresma i perquè es dóna al dimecres de cendra? El terme dimecres de cendra indica dimecres que anticipa el primer diumenge de Quaresma. En aquest dia comença el període de Quaresma, també anomenat període litúrgic fort. Aquest darrer proporciona la penitència i el dejuni en preparació per a la Pasqua. Dimecres de cendra, l'Església preveu el dejuni i l'abstinència de la carn. No és sorprenent que el dia anterior a dimecres de cendres sigui dimarts de Carnaval, que és l'últim dia en què es pot menjar «greix», sense limitacions particulars.

El significat de la Setmana Santa: el terme Quaresma, es fa servir per indicar el perí
ode de temps de quaranta dies que anticipa la Pasqua. El número 40 té un fort valor simbòlic a la religió cristiana. Quaranta van ser els dies passats per Jesús al desert. Aquí el Senyor va dejunar quaranta dies i quaranta nits, i va ser temptat pel diable, com llegim a l'Evangeli de Mateu.

TRADICIONS: 

1. Dimecres de cendra: Dimecres posterior al Dimarts de Carnaval se celebra una missa en què el sacerdot beneeix les cendres obtingudes de cremar els palmells del Diumenge de Rams de la Setmana Santa de l'any anterior. Després el sacerdot marca una creu el front dels fidels. 

2. El dejuni: Implica no menjar o fer un dinar lleuger en un període de 24 hores. Aquesta pràctica indica una purificació del cos i un despullament de qüestions materials, per concentrar-se en l'espiritualitat.

3. L'abstinència: L'abstinència a la carn vermella els dies divendres durant la Quaresma és un dels costums més arrelats de les pràctiques religioses d'aquesta època de l'any.

4. Vestir de morat: Aquest color vol dir penitència i austeritat, litúrgicament parlant.

5. Menjar peix: Donada la popularitat de la "prohibició" de menjar carn durant certs dies, en aquestes dates guanyen protagonisme plats a base de peixos amb el bacallà com a estrella.

SETMANA SANTA

I per últim parlaré de la Setmana Santa... 

Origen: L'inici de la Setmana Santa comença com a part de la Pasqua Jueva, ja que Crist va ser crucificat, va morir i va ressuscitar durant la setmana de la Pasqua Jueva. Per als cristians, Jesucrist és l'Anyell de Pasqua del qual es parla a l'Èxode, perquè va ser Crist qui es va convertir en el sacrifici perfecte i sense pecat, per tots els pecats del món. 

L'esdeveniment culminant de la Setmana Santa és La Pasqua, que també es coneix com a Diumenge de Resurrecció.

Tradicions: 

1. La Dansa de la Mort (Verges, Girona): És una de les celebracions de Setmana Santa més antiga i original. Té origen medieval i es tracta d'una dansa on s'escenifica la igualtat de tots els éssers davant del Judici Final.

2. SETMANA SANTA A SEVILLA: DIVENDRES SANT: Andalusia és una de les comunitats on la Setmana Santa se celebra amb més devoció, i Sevilla, és la ciutat ideal per celebrar el Divendres Sant i que se't posin els pèls de punta.
La processó de El Gran Poder és una de les més famoses d'Espanya. Aquesta processó es desenvolupa de matinada i està composta per aproximadament 2.400 natzarens que es preparen durant tot l'any per a aquest gran moment.


3. La Tamborada (Hellín, Albacete): La Setmana Santa és la festa més important d'aquesta localitat de Baix Llobregat i les tamborades tenen gran protagonisme durant tota aquesta celebració. El so de més de 20.000 tambors irromp al poble provocant un estrèpit esglaiador. Els locals es vesteixen amb túniques negres i mocadors vermells al coll, i carreguen els tambors i les batutes durant dies.

4. La baixada de l'Àngel (Aranda de Duero, Burgos): Aquesta celebració té lloc el diumenge de resurrecció i escenifica l'aparició de l'àngel que va anunciar a la Mare de Déu la Resurrecció de Jesús.

Hi ha moltes altres tradicions populars en més llocs d'Espanya durant aquestes dates.

PER QUÈ CANVIA LA DATA CADA ANY? 

Perquè la pasqua es celebra el 1er diumenge després de la 1a lluna plena, després de la primavera. 

Per això, d'acord amb els Evangelis va ser justament a Pèsaix quan Jesús es va reunir amb els seus deixebles a L'Últim Sopar per recordar la sortida d'Egipte. És per això que cada any la Setmana Santa canvia de dia, ja que ha de coincidir amb aquesta lluna plena.

jueves, 10 de febrero de 2022

SIGNES IDENTIFICATIUS DELS CRISTIANS

Creu cristiana

La creu cristiana és el símbol més important del cristianisme. En la forma més bàsica consisteix bàsicament en dues línies perpendiculars que s'intersecten. Aquest símbol és utilitzat en el cristianisme com una clara referència a la creu on va morir Jesucrist.
Aquest símbol no va ser utilitzat entre els primers cristians a causa de la seva referència directa als mètodes d'execució utilitzats en aquella època. En canvi, era més habitual utilitzar símbols com el ichthys. Va ser a partir dels segles II i III que es va començar a associar clarament la creu amb el cristianisme. 

El peix

La paraula ichtus, en grec és també un acrònim de “Jesucrist, Fill de Déu, Salvador”. l símbol del peix o ichtus en grec és el primer símbol que van fer servir els cristians.

El peix és un element molt recurrent a la Bíblia, ja que apareix en nombroses ocasions a l'Antic i Nou Testament, íntimament relacionat amb miracles de Jesús; com la pesca miraculosa o la multiplicació de pans i peixos.

Un altre esdeveniment relacionat amb el peix als evangelis és quan es promulga la paràbola dels pescadors d'homes als evangelis de Joan i Mateu.

Aquest símbol va ser un secret creat per les primeres comunitats cristianes, ja que no podien professar obertament la fe. Avui dia és utilitzat per molts cristians públicament per mostrar al món aquesta alegria de ser cristià i de formar part d'aquesta meravellosa comunitat.


El colom 

El colom, a banda de ser el símbol de la pau mundial, apareix innombrables ocasions a l'evangeli, normalment representant l'Esperit Sant.

La primera aparició que trobem és quan Noè envia una a trobar terra ferma després del diluvi universal, i torna amb una branca d'olivera al bec, essent un símbol d'esperança i de llum en temps difícils.

També apareix al bateig de Jesús posant-se sobre ell i simbolitzant l'Esperit Sant. Avui dia, en els bateigs cristians s'acompanya el batejat amb un sirià, confirmant aquesta relació entre el colom i la llum de què parlàvem.

La corona d'espines

Aquest símbol cristià té 2 significats:

- La passió de Crist.
- Els pecats i sentiments negatius com el dolor, el patiment, etc. a través de les espines.

Segons els evangelis, els soldats romans la van col·locar a Jesús durant la seva passió. Tenia una doble funció: humiliar Jesús (coronant-lo com a rei dels jueus, en to de burla) i provocar-li mal i dolor. 

El pa i el vi

Representa Jesucrist lliurant-se a nosaltres. També és símbol de reunió i amor entre cristians.

El nostre Senyor va utilitzar aquests aliments a l'Últim Sopar, on els va donar el significat de ser el seu cos i sang. Des de llavors el cristianisme celebra les seves cerimònies al voltant d'aquest gest, repartint-se pa i vi a les eucaristies després d'escoltar la paraula de Déu.

Una de les parts de la missa és la litúrgia eucarística, durant la qual es diu la pregària eucarística. El sacerdot commemora la institució de l'eucaristia per Jesús a l'Últim Sopar, i procedeix a consagrar l'hòstia i, posteriorment, el vi, moment que comença amb l'epiclesi i acaba amb les paraules del Senyor facin això en commemoració meva. Els catòlics creuen en la transsubstanciació, dogma que afirma que, durant la consagració, l'hòstia es fa la carn de Crist i el vi, la Sang de Crist
Els catòlics creuen que Jesucrist es troba veritablement present en el pa i el vi, en cos, sang, ànima i divinitat, creença coneguda com a Presència Reial i definida així pel Concili de Trento. En el text, Jesús diu: "La meva carn és veritable menjar, i la meva sang és veritable beguda". 
Quan vaig fer la comunió la vaig haver de menjar. 


La Flor de Lliri

Aquest símbol representa la Santíssima Trinitat (el Pare, el Fill i l'Esperit Sant). També és un símbol que s'associa a la Mare de Déu adoptada per l'Església Catòlica Romana.

L'Església catòlica utilitza la flor de lis com a símbol marià (de la Verge Maria) i és un dels atributs de sant Josep, al bastó del qual, segons diu una llegenda, haurien florit un o tres lliris (el brot de Josep).

El lliri de les valls és una planta aromàtica utilitzada en cerimònies religioses, celebracions mundials, perfums i als jardins. També conegut com el lliri de maig, significa "tornar a la felicitat", i més sovint simbolitza la castedat, la puresa, la felicitat, sort i humilitat

viernes, 28 de enero de 2022

 PARÀBOLA DEL FILL PRÒDIG

RESUM: 

Un home té dos fills. Un dia el fill jove li demana la part de l'herència que li correspon, i ven tots els béns per tenir diners. Desapareix durant un temps i gasta tots els diners. Es mor de gana i decideix tornar amb el seu pare avergonyit del que ha fet. El seu pare no s'enfada, decideix celebra-ho perquè pensava que era mort. El germà gran no entén res, ja que ell porta tota la vida al costat del seu pare i mai  ha fet matar un cabrit per celebrar res del que ha fet ell, ni donar-li un perquè el comparteixi amb els seus amics. El pare li diu que tot el que és seu també és d'ell, però que s'ha de celebrar que el seu germà no era mort. 

REPRESENTACIÓ EN UN CONTE ACTUAL:

Hi havia una vegada una família on fa poc es va morir la mare. Es van quedar sols el pare i els seus dos fills. Tenien una paradeta on venien pa pel poble, i la mare estava quasi sempre allà. Llavors quan va morir van haver d'encarregar-se d'això. El pare com tenia un altre treball, els va dir que s'havien d'encarregar ells. El germà petit es va negar, i va dir el seu pare que li donés tot el que li pertanyia de l'herència, que no volia viure més allà.
Al cap d'una setmana, el germà petit va desaparèixer i el germà gran va haver de fer-se càrrec de la paradeta de la seva mare, perquè necessitaven aquell diner per poder menjar, ja que el treball del seu pare no era suficient. 
El germà jove va anar a un altre poble, on es va quedar en una caseta. Es va gastar tots els diners que tenia en dones, capricis, beguda,... Llavors com es va veure sol i sense diners i sense menjar, va decidir tornar i demanar-li perdó al seu pare. 
Quan va tornar i el seu pare li va veure, no li va renyar, sinó tot el contrari, es va alegrar de que el seu fill no estigués mort. El germà gran li va dir al seu pare que no entenia res, mai havien celebrat res per ell, sempre havia estat al costat del seu pare,  havia aconseguit que la paradeta de la seva mare anés a millor i tingués més vendes. I a sobre no entenia que després de desaparèixer i deixar-los sols després de la mort de la seva mare celebrés la seva tornada. El pare li va explicar que estava molt orgullós d'ell de tot el que havia fet, però que ara havien de celebrar que el seu germà no era mort. I que estaven els tres junts. 

Què ens ensenya?

El fill pròdig ens ensenya que Déu sempre ens espera amb els braços oberts. La paràbola del fill pròdig, o el fill perdut, és una de les paràboles més coneguda de Jesús. ... Aquesta història ens revela el gran amor que Déu té per nosaltres i com ell desitja que aquells que s'hi han apartat tornin a ell.

La meva opinió:

La meva opinió és la següent: Per a  mi aquesta paràbola ens ensenya que un pare sempre perdonarà tot allò que faci un fill. Que encara que ens equivoquem moltes vegades, sempre tindrem el seu perdó. La família és el  més important que tenim, i l'hem de valorar molt més, ja que sempre estaran al nostre costat fem el que fem i passi el que passi. 
Nosaltres també hem d'intentar tenir el perdó a les nostres vides, ja que les persones acostumem a equivocar-nos constantment. 
Déu ens vol ensenyar que hem de saber perdonar, i així nostres també serem perdonats. 

Sant Boi de Llobregat