QUARESMA

Començaré parlant de l'origen del carnaval...

ORIGEN:  

El carnaval prové de les festes paganes de l'antiguitat...

El carnaval és una celebració popular que es celebra abans de la quaresma cristiana, s'inicia amb el Dimecres de Cendra, i té una data variable, que després explicaré perquè succeeix. El carnaval combina elementals com disfresses, grups que canten coples, desfilades i festes en el carrer.

Antigament en les dates de carnaval, es portaven mascares, perquè aquells dies es prohibia les activitats lúdiques. Llavors la gent es posava mascares per poder fer les activitats que volguessin i que no els reconeguessin. Durant la llarga Quaresma calia practicar l'abstinència amb menjars frugals en què estava prohibida la carn, per això el poble s'entregava a la disbauxa de la festa. En carnestoltes (gairebé) tot està permès i hi ha una energia positiva especial contagiosa.

TRADICIONS:

L'enterrament de la sardina: té lloc en finalitzar el període de festa. Es tracta d'una desfilada que parodia una processó fúnebre i que finalitza amb la crema de la sardina, símbol de l'enterrament del passat i l'arribada de la primavera i la renovació.

Dijous gras: Com a comiat de la carn que, recordem, segons la tradició cristiana no es pot prendre durant la Quaresma i la Setmana Santa posterior, existeix dijous gras.

ENTRE ELS MÉS POPULARS: 

Els Indians de La Palma: Són de sobres coneguts els carnavals canaris de Tenerife o Gran Canària, amb les seves fastuoses desfilades i cavalcades, però també a La Palma tenen la seva celebració particular. Dilluns de Carnaval es reviu la històrica arribada dels indians a l'illa amb una multitudinària festa en què tothom vesteix de blanc i els carrers (i tots els assistents) es cobreixen de pols de talc.

Els balls de màscares de Venècia: El venecià és un dels carnestoltes més elegants i sofisticats. Antigament la noblesa es disfressava per barrejar-se amb el poble i avui és una desfilada sense igual de bells vestits d'època i màscares màgiques, moltes representant personatges clàssics. Balls i desfilades es barregen amb exhibicions als vaixells dels seus canals.

Quina és la relació entre el Carnestoltes i la Quaresma?

La quaresma és un període de 40 dies marcat per la preparació a la celebració de la Pasqua i de la Passió de Jesús. El carnestoltes neix associat a la quaresma. Com que durant la quaresma s'havien de suprimir totes les activitats de divertiment, el carnestoltes constitueix una concentració d'activitats lúdiques.

Com calcular la data de Carnaval?

L'equació és ben senzilla: simplement es tracta de comptar 40 dies enrere respecte al Diumenge de Rams.

QUARESMA

Ara parlaré sobre la quaresma...

Què és la quaresma? La Quaresma, com cada any, comença el Dimecres de Cendra, essent un període molt important per a creients i els fidels ja que anticipa l'arribada de la Pasqua. És el període que els cristians celebren abans de rebre la resurrecció de Jesús, però també serveix per fer un viatge de conversió i dejuni. De fet, aquest dia comença la pràctica penitencial que té orígens molt antics i que veurem més endavant.

Però, perquè s'origina la Quaresma i perquè es dóna al dimecres de cendra? El terme dimecres de cendra indica dimecres que anticipa el primer diumenge de Quaresma. En aquest dia comença el període de Quaresma, també anomenat període litúrgic fort. Aquest darrer proporciona la penitència i el dejuni en preparació per a la Pasqua. Dimecres de cendra, l'Església preveu el dejuni i l'abstinència de la carn. No és sorprenent que el dia anterior a dimecres de cendres sigui dimarts de Carnaval, que és l'últim dia en què es pot menjar «greix», sense limitacions particulars.

El significat de la Setmana Santa: el terme Quaresma, es fa servir per indicar el perí
ode de temps de quaranta dies que anticipa la Pasqua. El número 40 té un fort valor simbòlic a la religió cristiana. Quaranta van ser els dies passats per Jesús al desert. Aquí el Senyor va dejunar quaranta dies i quaranta nits, i va ser temptat pel diable, com llegim a l'Evangeli de Mateu.

TRADICIONS: 

1. Dimecres de cendra: Dimecres posterior al Dimarts de Carnaval se celebra una missa en què el sacerdot beneeix les cendres obtingudes de cremar els palmells del Diumenge de Rams de la Setmana Santa de l'any anterior. Després el sacerdot marca una creu el front dels fidels. 

2. El dejuni: Implica no menjar o fer un dinar lleuger en un període de 24 hores. Aquesta pràctica indica una purificació del cos i un despullament de qüestions materials, per concentrar-se en l'espiritualitat.

3. L'abstinència: L'abstinència a la carn vermella els dies divendres durant la Quaresma és un dels costums més arrelats de les pràctiques religioses d'aquesta època de l'any.

4. Vestir de morat: Aquest color vol dir penitència i austeritat, litúrgicament parlant.

5. Menjar peix: Donada la popularitat de la "prohibició" de menjar carn durant certs dies, en aquestes dates guanyen protagonisme plats a base de peixos amb el bacallà com a estrella.

SETMANA SANTA

I per últim parlaré de la Setmana Santa... 

Origen: L'inici de la Setmana Santa comença com a part de la Pasqua Jueva, ja que Crist va ser crucificat, va morir i va ressuscitar durant la setmana de la Pasqua Jueva. Per als cristians, Jesucrist és l'Anyell de Pasqua del qual es parla a l'Èxode, perquè va ser Crist qui es va convertir en el sacrifici perfecte i sense pecat, per tots els pecats del món. 

L'esdeveniment culminant de la Setmana Santa és La Pasqua, que també es coneix com a Diumenge de Resurrecció.

Tradicions: 

1. La Dansa de la Mort (Verges, Girona): És una de les celebracions de Setmana Santa més antiga i original. Té origen medieval i es tracta d'una dansa on s'escenifica la igualtat de tots els éssers davant del Judici Final.

2. SETMANA SANTA A SEVILLA: DIVENDRES SANT: Andalusia és una de les comunitats on la Setmana Santa se celebra amb més devoció, i Sevilla, és la ciutat ideal per celebrar el Divendres Sant i que se't posin els pèls de punta.

La processó de El Gran Poder és una de les més famoses d'Espanya. Aquesta processó es desenvolupa de matinada i està composta per aproximadament 2.400 natzarens que es preparen durant tot l'any per a aquest gran moment.

3. La Tamborada (Hellín, Albacete): La Setmana Santa és la festa més important d'aquesta localitat de Baix Llobregat i les tamborades tenen gran protagonisme durant tota aquesta celebració. El so de més de 20.000 tambors irromp al poble provocant un estrèpit esglaiador. Els locals es vesteixen amb túniques negres i mocadors vermells al coll, i carreguen els tambors i les batutes durant dies.

4. La baixada de l'Àngel (Aranda de Duero, Burgos): Aquesta celebració té lloc el diumenge de resurrecció i escenifica l'aparició de l'àngel que va anunciar a la Mare de Déu la Resurrecció de Jesús.

Hi ha moltes altres tradicions populars en més llocs d'Espanya durant aquestes dates.

PER QUÈ CANVIA LA DATA CADA ANY? 

Perquè la pasqua es celebra el 1er diumenge després de la 1a lluna plena, després de la primavera. 

Per això, d'acord amb els Evangelis va ser justament a Pèsaix quan Jesús es va reunir amb els seus deixebles a L'Últim Sopar per recordar la sortida d'Egipte. És per això que cada any la Setmana Santa canvia de dia, ja que ha de coincidir amb aquesta lluna plena.