LA VIDA I LA MORT
LA VIDA
Quan algú pregunta què és la vida, no es pot respondre per què no hi ha una resposta concreta. Cadascú la viu i la veu de una manera completament diferent, perquè les circumstàncies de cada un són completament diferent a les dels demés.
Hi ha diferents maneres de definir que és la vida.
Si recorrem als diccionaris actuals, ens trobem amb el mateix problema d'Aristòtil. Per exemple, la Reial Acadèmia Espanyola defineix la vida com la “força o activitat interna substancial, mitjançant la qual obra l'ésser que la posseeix”, mentre que el diccionari anglès de Cambridge, la vida és “la qualitat que fa a les persones, animals i plantes diferents dels objectes, substàncies i coses que estan mortes”. En altres paraules, la vida és allò que tenen els éssers vius.
Per començar la vida per la biologia és: sosté que la vida és la capacitat de néixer, créixer, reproduir-se i morir. En aquest sentit, la vida és allò que distingeix homes, animals i plantes, per exemple, dels objectes com una roca o una taula.
Les qüestions religioses es barregen amb la ciència per afirmar (o negar) que la vida comença des del primer moment de la fecundació, cosa que equivaldria a afirmar que l'avortament és indefectiblement un assassinat (s'acaba amb una vida). Altres postures sostenen que el fetus en les primeres etapes no pot ser considerat un ésser viu.
Per a la religió, la vida és la unió del cos i de l'ànima. Després de la mort, l'ànima arriba al Paradís i, segons algunes creences, pot reencarnar en un altre cos.
Què és la vida per l'hinduisme?
Tot el que succeeix en la terra té per a ells alguna explicació divina, per tant; El que és bo o el que és dolent que li passi a una persona, és la conseqüència dels seus actes ( poden ser castigats o recompensats)
Els aspectes socials i religiosos de la vida són inseparables.
Creen en la reencarnació i pensen que la finalitat de la vida és purificar-se i anular el karma de vides passades.
Segons l'hinduisme, cadascú viu moltes vides al llarg de la seva existència. Aquest cicle etern de reencarnacions es diu samsara. Quan un mor, la seva ànima torna a néixer, reencarnar-se, en un altre cos. El que li passa a cada vida és el resultat de vides anteriors.
Què és la vida per al budisme?
La pregunta més important que una persona pot plantejar-se és: Quin és el sentit de la meva vida?
Segons el BUDISME el sentit de la vida és assolir el Nirvana, i el millor mètode és la meditació.
La nirvana és la alliberació, però no a la reencarnació. És la alliberació del sofriment, dels plaers i desitjos desordenats, i també, la alliberació de la personalitat individual de cada l'arribar a la nada.
Els budistes creuen en la reencarnació i en la llei del Karma.
Què és la vida per a l'islam?
El sentit de la vida es basa en tenir una vida totalment dedicada al servei d'Allah.
Després de la mort una persona recompensada castigada d'acord a la seva devoció religiosa.
La guia de la vida per al Islam és el Corán, la paraula de Déu revelada al profeta Muhammad.
(Hi ha moltes més visions de moltes més religions)
LA MORT
Fenomen biològic natural que implica la fi irreversible de les funcions vitals. Precisament perquè la mort es defineix negativament com a final de la vida, pressuposa una prèvia concepció d'aquesta. Per aquest motiu, fins i tot un problema aparentment tècnic, com el de determinar com i quan succeeix la mort, involucra una sèrie de pressupostos filosòfics i comporta conseqüències ètiques. L'estudi del fenomen de la mort, doncs, no pot restringir-se al mer estudi biològic o tècnic, per això s'ha enfocat des de diferents perspectives.
La mort en la perspectiva religiosa
La impossibilitat de «viure» la pròpia mort, i fins i tot de pensar-la –ja que quan ho intentem podem imaginar el nostre cos mort, però, em la mesura que ho imaginem, continuem pensant i, per tant, el nostre jo continua sent el punt de referència– està a la base de la creença en el dualisme psicofísic i a la base de les creences religioses que afirmen la immortalitat de l'ànima.
La perspectiva tècnic-biològica
Des del punt de vista biològic l'estudi de la mort suposa, almenys, dos problemes: el de la determinació de les causes del procés de l'envelliment i dels processos que causen la mort, i el de la determinació del moment exacte de la mort. Mentre el primer és un problema estrictament tècnic, el segon comporta l'assumpció prèvia d'alguns pressupostos no estrictament biològics. Cenyint-nos a aquest segon problema, i pel que es refereix a l'home, s'han donat diversos criteris: s'ha considerat la fi de la respiració (mort com a últim alè), el cessament de l'activitat cardíaca i, més recentment, la fi de l'activitat cerebral, que determina l'anomenada mort clínica o mort cerebral.
La mort des de la perspectiva ètica
La concepció de la mort com a mort clínica permet considerar la lícita utilització dels òrgans de la persona clínicament morta per a realitzar trasplantaments. No obstant això, no hi ha un acord unànime sobre aquesta qüestió, ja que, com s'ha vist, aquesta tesi parteix de pressupostos filosòfics que poden ser posats en dubte, raó per la qual continua sent un dels temes centrals de debat de la bioètica. Però, juntament amb aquesta qüestió, el tema ètic fonamental que planteja la mort és el del dret a una «bona mort», és a dir, el problema de la licitud o no i, si escau, dels límits de l'eutanàsia.
SÍMBOLS QUE REPRESENTEN LA VIDA I LA MORT
L'Ankh és un dels símbols més recognoscibles de l'antic Egipte, conegut com "la clau de la vida" o "la creu de la vida", aquesta data del Període Dinàstic Arcaic. És una creu amb un llaç a la part superior, de vegades ornamentada amb símbols o detalls decoratius però que més sovint és representat amb una simple creu d'or.
Els egipcis creien que el viatge terrenal era només una part de la vida eterna, l'Ankh simbolitzava tant l'existència mortal com la vida al més enllà.
L
'Arbre de vida il·lustra el cicle de la vida. Què vol dir? Les arrels profundes de l'arbre representen el naixement, mentre que el tronc que creix cap al cel reflecteix la vida que s'ha dut a terme. Per acabar, les branques que es bifurquen en moltes direccions significa les decisions de la vida, els camins presos.
El
crespó o llaç negre és un símbol utilitzat per estats, societats i organitzacions, representant un sentiment politicosocial de dol.
A l'època tardo medieval van aparèixer les famoses danses de la mort, on es representava un esquelet dansant que buscaria tots els homes, amb independència de rangs, poder, etcètera. Va ser la imatge que va recollir les formes antigues del
Memento mori , és a dir, del record que hem de morir.
Per a mi la vida i la mort són conceptes molt respectuosos, ja que són molt valuosos.
Tenim la capacitat tant de donar vida, com de treure-la, per desgràcia. Però mai sabem quan la podem perdre, per això hi ha que desfruitar-la al màxim cada dia.
Per a mi la vida és un regal, i cada dia s'ha d'agrair.
