Sant Boi de Llobregat

 

 Sant Baldiri

En aquest blog, us parlaré d'on prové el meu poble Sant Boi de Llobregat, és a dir dels seus orígens, del seu passat...

Per començar parlaré de Sant Baldiri:

SANT BALDIRI: pel que sembla va viure al segle IV i era d'Orleans (França). Alguns escrits ens diuen que era diaca del bisbe San Cuberto, màrtir l'any 340, però en alguns martirologis apareix com a bisbe i així és més conegut a tot Espanya. Va destacar per la seva ardent predicació, missioner per la Gàl·lia, i a l'estil de llavors: enderrocant altars d'ídols, construint altars cristians i batejant tots els que el seguien.

Un dia va arribar a Nimes, on estaven celebrant Júpiter en un bosc proper. Allí es va dirigir i va començar a proclamar l'Evangeli i a clamar contra els ritus i els déus pagans. Això no va agradar als que estaven a la festa i el van colpejar, van insultar i fuetejar. Després li van cremar els costats amb teixons trets de l'altar del sacrifici. Mentrestant, el convidaven a adorar els seus ídols, a la qual cosa el sant es va negar rotundament i com a represàlia li van tallar el cap amb una destral.

En aquell moment, de la ferida del coll va brollar llet juntament amb la seva sang, i molts es van convertir i fins i tot altres van guarir dels seus mals. Commoguts per aquell exemple, van protegir el cos i van construir un temple on el van sepultar. Al seu sepulcre va néixer un llorer, les fulles del qual tenien virtuts curatives. Aquesta fama de miracles va exportar el seu culte cap a la veïna Espanya, sobretot a Catalunya.

Els seus atributs són de diaca o de bisbe, segons la regió; el palmell de màrtir i la destral, instrument definitiu de martiri. També se'l coneix com Baudili, Baudelio, Boal o Boi.

Origen del seu nom

Quan els musulmans estaven a Sant Boi, s'anomenava Alcalà, en àrab significa castell. En veritat, el nombre de Sant Boi prové de la denominació de Sant Baldiri, titular de la parròquia.

En els fogatges dels segles XV i XVI s'anomenava Sant Boi. El nom castellanitzat de San Baudilio(Sant Baldiri) és d'abans segle xix i es va incloure en els primers censos de població. Durant la república es va recuperar el nom de Sant Boi de Llobregat, després va ser canviat a Vilaboi durant la guerra, i després va tornar de nou a dir-se San Baudilio, sent un dels primers canvis normalitzats el 1976.

Església

Sant Baldiri és una església a la vila de Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'actual edifici de l'església és un edifici d'estil barroc construït entre els anys 1725 i 1752; obra costejada completament pel rector Mossèn Francesc Alberti. Es va erigir sobre una antiga església romànica, de la qual en l'actualitat encara es conserven algunes restes. Segons sembla, l'església romànica de Sant Boi s'havia edificat al s. XI o xii, encara que l'existència d'una parròquia de Sant Baldiri es documenta ja al s. X.

Des de la plaça de l'església es pot veure una panoràmica de tot el delta del Llobregat i de Barcelona sud. Aquesta església és també coneguda com la catedral del Baix Llobregat.

A l'interior s'hi troba la tomba de Rafael Casanova, Conseller en cap de Barcelona durant el Setge de Barcelona (1713-1714).

 SIMBOLOGIA DE LA 2a PASQUA

La festivitat té lloc el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció i d'aquí provenen les paraules Pentecosta, d'origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En tots dos casos, es tradueix per 'el cinquantè dia'. L'origen dels altres noms sorgeix de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això, també es pot fer referència a aquesta festa amb els noms de Segona Pasqua, Pascuillas o Pascua Granada.

La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l´Esperit Sant sobre els apòstols. Segons expliquen les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l'Esperit Sant es va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l'inici de la tasca evangelitzadora. A partir d'aquell moment, els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i, per això, l'Esperit Sant els va dotar de la xenoglòssia, que és la comprensió de diverses llengües.

SIMBOLISME

A l'Esperit Sant se'l representa de diferents maneres:

L'Aigua: El simbolisme de l'aigua és significatiu de l'acció de l'Esperit Sant al Baptisme, ja que l'aigua es converteix en el signe sacramental del nou naixement. * La Unció: Simbolitza la força. La unció amb l'oli és sinònim de l'Esperit Sant. En el sagrament de la Confirmació s'uneix al confirmat per preparar-lo a ser testimoni de Crist.

El foc: Mentre que l'aigua significava el naixement i la fecunditat de la vida donada a l'Esperit Sant, el foc simbolitza l'energia transformadora dels actes de l'Esperit Sant. En forma de llengües «com de foc» es va posar l'Esperit Sant sobre els deixebles el matí de Pentecosta i els va omplir d'ell. La tradició conserva aquest símbol del foc com un dels més expressius de l'acció de l'Esperit Sant.

El Núvol i la Llum: Símbols inseparables a les manifestacions de l'Esperit Sant. Així baixa sobre la Verge Maria per “cobrir-la amb la seva ombra”. A la Muntanya Tabor, a la Transfiguració, el dia de l'Ascensió; apareix una ombra i un núvol:

El Segell: És un símbol proper al de la unció. Indica el caràcter indeleble de la unció de l'Esperit als sagraments i parlen de la consagració del cristià.

La Mà: Mitjançant la imposició de mans els Apòstols i ara els Bisbes, transmeten el "do de l'Esperit".

La Coloma: En el Baptisme de Jesús, l'Esperit Sant apareix en forma de colom i es posa sobre Ell.

El ciri pasqual: Simbolitza el Crist, mort i resurrecció, que ens dóna la seva llum, simbolitzada amb el foc que beneïm la nit solemníssima de Pasqua, en la Vetlla Pasqual.

La vestimenta blanca: El blanc és el color predominant durant aquesta època, igual que a Quaresma és el morat. Els cristians, en anar vestits de blanc a rebre el Baptisme, mostren que la veritable dignitat de l'home consisteix a servir Jesucrist, el veritable Fill de Déu.

La unció: Jesús és el Crist (paraula grega que significa Ungit), ja que la seva humanitat ha estat «ungida per l'Esperit Sant». A la Confirmació, on rebem la plenitud de l'Espe

rit Sant, la unció amb l'oli és el «signe sacramental»

Les flors: Les flors i les plantes no deixen de ser factors importants a la celebració, aportant per descomptat, color, bellesa i un significat especial per recordar durant cada moment d'aquest temps sagrat.

El número 7: l significat bíblic del número 7 té una simbologia marcada a la Bíblia. Significa allò que és o arribarà a ser perfecte i ple. Per exemple, Déu va dir als israelites que caminessin al voltant de Jericó durant 7 dies seguits, i un cop fet això li donessin 7 voltes. També podem veure-ho quan Pere pregunta a Jesús quantes vegades podia perdonar a algú, i la resposta de Jesús va ser: "fins a 7 vegades, i sinó 77 vegades", deixant clar que la idea era perdonar sempre.

Razones para jugar a voley